Ja fa uns quants dies que veiem mobilitzacions i vagues de tota mena: de docents que demanen millores en el sector de l’educació, de transportistes que demanen un control del preu dels carburants, manifestacions contra les guerres… Us convidem a reflexionar sobre el dret de manifestació.
El periodisme de guerra és una professió d’alt risc. Moltes persones que es dediquen a informar des de zones en combat es juguen la vida per poder enviar imatges i notícies que permetin interpretar la realitat d’aquests conflictes tan durs: són les reporteres i els reporters de guerra.
Més de dos milions de persones han hagut de fugir d’Ucraïna a causa de la guerra que ja fa tres setmanes que s’hi va declarar. Són els anomenats refugiats. Però, què són ben bé els refugiats? A quins països han anat? Com els han acollit? Què es fa per ajudar-los?
Ja fa dues setmanes que dura la guerra a Ucraïna. Aquesta terrible realitat ha fet que apareguin a la premsa una sèrie de conceptes que no estàvem acostumats a fer servir perquè estan associats als conflictes bèl·lics. Saber què signifiquen ens ajudarà a entendre el que ha passat i el que pot passar d’ara en endavant.
El dijous 24 de febrer Vladímir Putin, el president de la Federació Russa, va anunciar una “operació militar especial” a Ucraïna. Hores més tard, l’exèrcit rus entrava a l’estat veí. A partir d’aquest moment la crisi d’Ucraïna ha pres el protagonisme absolut dels mitjans de comunicació. Però quina mena d’informació ens arriba del conflicte?
