Els refugiats de la guerra d’Ucraïna
Més de dos milions de persones han hagut de fugir d’Ucraïna a causa de la guerra que ja fa tres setmanes que s’hi va declarar. Són els anomenats refugiats. Però, què són ben bé els refugiats? A quins països han anat? Com els han acollit? Què es fa per ajudar-los?
Si ets tutora o tutor…
Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:
REPTE: ANALITZEU QUINA ÉS LA CONDICIÓ DELS REFUGIATS I COM ES GESTIONA L’ARRIBADA I L’ACOLLIMENT DELS QUE PROVENEN D’UCRAÏNA.
1. Per començar aquesta activitat, cal saber exactament a qui ens referim quan parlem de refugiats:
- Què tenen en comú i en què es diferencien un emigrant, un exiliat i un refugiat?
2. Escriu el nom dels països marcats amb algun color i completa la llegenda. Després, investiga quants refugiats ha acollit cada un d’aquests estats europeus, veïns d’Ucraïna, des de l’inici de la guerra.
3. Feu una llista de tot el que es fa per atendre aquesta gran quantitat de persones que ho han hagut de deixar tot.
Penseu en quines són les primeres necessitats de les persones que arriben després de moltes hores, i en molts casos dies, de viatge des dels llocs on vivien.
Penseu també què cal fer amb totes aquestes persones una vegada estan sanes i estàlvies en un dels estats veïns d’Ucraïna o en qualsevol altre.
- Quantes activitats o quants afers relacionats amb l’acolliment dels refugiats heu trobat?
4. Per acabar, investigueu quantes persones ucraïneses han arribat a Catalunya fugint de la guerra.
Algunes d’aquestes persones ja tenien familiars o amics aquí, de manera que els serà més fàcil d’instal·lar-s’hi que les persones que arriben sense tenir cap conegut.
Entreu al web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i busqueu-hi mapes com aquest, que indica la població estrangera que hi ha a cada comarca i a cada municipi:
Notes per al docent:
1. Tots tres conceptes fan referència a persones que deixen de viure en el seu país d’origen per qualsevol motiu; ”emigrant” és sobretot un concepte que es fa servir en demografia, per estudiar els moviments de la població. Els exiliats són persones que emigren d’una manera forçada, sigui fugint d’un conflicte bèl·lic (com passa ara amb els ucraïnesos) o per una persecució política. Entre els exiliats hi trobem el grup dels refugiats, que s’acullen a l’article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l’estatut dels refugiats de les Nacions Unides, que els garanteix la protecció d’una sèrie de drets que no reben del seu país.
2. En el mapa es destaquen els països fronterers amb Ucraïna, que lògicament han estat els primers a rebre el flux de refugiats. Ara ja es distribueixen per molts més països, sobretot d’Europa. En el moment de publicar aquesta notícia, més de dos milions de refugiats han sortit d’Ucraïna cap a estats veïns: 1.205.000 a Polònia, 192.000 a Hongria, 142.000 a Eslovàquia, 83.000 a Moldàvia, 82.000 a Romania i 100.000 a Rússia, 210.000 a altres països europeus i 5.000 a Israel.
3. En aquest apartat caldria parlar de totes aquestes activitats:
– Oferir aliments, entre ells plats cuinats.
– Oferir roba i medicaments.
– Avaluar l’estat de salut de les persones que arriben, sobretot dels més petits.
– Buscar allotjament, i feina a les persones adultes.
– Escolaritzar els nens i joves que es troben en edat d’estudiar.
4. A Catalunya hi vivien 23.000 ucraïnesos abans de l’atac de Rússia a Ucraïna. Ara n’estan arribant més fugint del conflicte bèl·lic. Per ordre de quantitat, els quinze municipis on en viuen més són aquests: Barcelona (5.000), Guissona (1.100), Lloret de Mar (750), Badalona (700), Lleida (650), L’Hospitalet de Llobregat (550), Olot (500), Tàrrega (470), Girona (450), Sant Feliu de Guíxols (400), Sabadell (350), Tarragona (350), Salou (300), Manresa (290) i Figueres (280).
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
