No és el mateix dir-ho que fer-ho
Passa tot sovint que una persona que té cert poder o que té responsabilitat en un àmbit concret fa unes afirmacions o anuncia públicament unes accions i unes mesures que finalment no es porten a terme. Per què passa això? La persona mentia conscientment quan deia que s’emprendrien les accions que no es van fer? O és que van canviar les circumstàncies i per tant hi havia motius que ho justificaven?
Si ets tutora o tutor…
Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:
REPTE: TROBEU QUINES RAONS HI POT HAVER PER EXPLICAR AQUESTA MANERA DE FER.
1. Llegiu aquest exemple i responeu:
Un exemple d’aquest tipus de comportament es viu sovint en el món del futbol d’elit: davant de les crítiques que rep un equip en crisi, el president del club fa públic el seu suport incondicional a l’entrenador; poques setmanes després, com que els mals resultats continuen, el destitueix sense miraments. L’exemple més recent el vam viure fa uns dies quan la directiva del Barça donava suport a Ronald Koeman poc abans que el destituïssin, decisió que tothom intuïa com a imminent:
- Era una mentida que la directiva donava suport a l’entrenador?
- Les circumstàncies poden obligar a canviar de decisió?
- Què és més important, mantenir la paraula donada o actuar segons la necessitat del moment?
2. Aquesta situació es dona en molts altres àmbits, a més de l’esportiu; busqueu-ne més exemples en notícies d’actualitat:
Després d’una catàstrofe. Sovint, les autoritats que es desplacen al lloc dels fets prometen unes ajudes immediates per ajudar a la recuperació de la zona. Temps després, moltes vegades, des dels territoris afectats per la catàstrofe es reclamen les ajudes promeses, que no van arribar.
- Seria acceptable que quan les autoritats visiten les víctimes, en calent, admetessin que no podran ajudar-les?
- Seria acceptable adjudicar aquestes ajudes i deixar d’atendre altres compromisos que han rebut menys atenció per part dels mitjans i també són importants (per exemple, inversions en equipament sanitari)?
Abans de realitzar unes eleccions o d’aprovar uns pressupostos. En aquests moments, els líders polítics fan moltes promeses que després no s’examina si s’han complert ni es demanen responsabilitats en cas que no es compleixin.
- Fets excepcionals com ara la pandèmia de Covid-19, o l’erupció del volcà de La Palma, que introdueixen noves necessitats d’una manera brusca, poden justificar aquests incompliments?
- Quan es fan promeses o es preparen pressupostos, fins a quin punt s’ha de tenir en compte la possibilitat d’imprevistos?
En projectes d’actuació contra el canvi climàtic. En totes les cimeres sobre el clima s’acorden actuacions que mai s’acaben complint.
- Quina confiança es pot tenir en l’efectivitat dels acords del COP 26 i altres futures cimeres?
- Encara que la confiança en la seva eficàcia sigui baixa, justificaria això no buscar acords internacionals per solucionar els problemes climàtics?
Notes per al docent:
La proposta d’aquesta setmana aborda un tema complex i s’hauria d’evitar marcar molt d’entrada la crítica als incompliments, que poden estar justificats per canvis en les circumstàncies. El debat es troba entre una actitud ingènua d’acceptar qualsevol tipus de declaració i un pessimisme incrèdul que impedeix fer res.
Podeu triar entre demanar a l’alumnat que responguin les preguntes de cada proposta de feina, o fer-ne servir una o diverses per generar el debat entre els partidaris de complir sempre amb allò que s’ha dit i els que creuen que és millor actuar segons allò que s’ha de fer en cada moment, sense tenir en compte les promeses inicials.
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
