1) Els hàbits de salut inclouen els hàbits higiènics, l’activitat física, les emocions i l’alimentació i nutrició.
2) L’adquisició d’hàbits de salut, estils de vida i educació és una tasca multidisciplinària: dels equips de salut, de les famílies i dels mestres, que hem de treballar plegats amb l’objectiu que els nens i les nenes siguin responsables i autors de la pròpia salut.
3) És important que aquests hàbits es transmetin als infants des de ben petits.
4) Si sumem tots els àpats que fa un nen al llarg d’un any, descobrirem que menys del 10% d’aquests àpats tenen lloc a l’escola.
5) Per tant, l’educació en alimentació saludable no ha de ser una tasca exclusiva de l’escola, tot i que l’escola ha d’assentar les bases perquè els nens i les nenes adquireixin una bona pràctica.
6) Adquirir bons hàbits de salut és també fomentar l’activitat física de manera regular i saludable.
7) Les emocions també tenen un paper important com a determinants de la salut mental de les persones: saber gestionar-les és un aspecte essencial per als infants. Cal proporcionar un bon clima per a parlar, mostrar sentiments, escoltar, jugar, riure o plorar. Tota això forma part també del creixement emocional de les persones i dels nens en particular.
8) La intel·ligència emocional es pot entrenar, de la mateixa manera que entrenem els nens per jugar a futbol o a bàsquet, o per fer estiraments adequats a l’activitat esportiva que realitzen.
9) Si volem fomentar actituds saludables en els nostres fills, primer hem de tenir-les nosaltres. És necessari que els adults prediquem amb l’exemple.
10) I recordeu que la darrera Llei de seguretat alimentària exigeix a les empreses de restauració col·lectiva, que gestionen el servei d’alimentació dels centres escolars, la incorporació d’un professional de dietètica i nutrició.
Hàbits de salut en la infància. Qui els ha d’ensenyar?
Marta Prats
Infermera i directora de Nútrim
Adquirir uns bons hàbits de salut tant pel que fa als aspectes físics com als relacionats amb l’alimentació i els aspectes emocionals és quelcom que tots entenem que és necessari per a millorar la qualitat de vida de les persones. En una societat com la nostra, en la qual disposem d’un temps limitat per a la cura del nostre benestar personal i la dels nostres fills, és clau tenir a l’abast eines que ens facilitin la integració d’aquests estils de vida saludables en el nostre dia a dia. Però canviar els hàbits de comportament per altres de més saludables no és tasca fàcil, i menys encara com més grans ens fem.
Per aquest motiu, i pensant en l’activitat que desenvoluparan els nostres fills en un futur, és important que aquests hàbits es transmetin als infants des de ben petits, ja que els hàbits es configuren en la infància i es consoliden passada l’adolescència.
Una inquietud habitual entre els pares i les mares que tenim fills en edat escolar és saber si els àpats que es fan a l’escola són prou equilibrats i saludables. Potser tendim a pensar que si aquests àpats no són prou equilibrats, la nutrició dels infants se’n pot veure afectada. Però l’educació en alimentació saludable no ha de ser una tasca exclusiva de l’escola. De res no servirà alimentar-se de manera saludable i equilibrada al menjador escolar si a casa no mengem fruita ni verdura o no eduquem els nostres fills perquè tinguin una actitud respectuosa i educada a taula. També és bo saber que la darrera Llei de seguretat alimentària exigeix a les empreses de restauració col·lectiva, que gestionen el servei d’alimentació dels centres escolars, que incorporin un professional de dietètica i nutrició. A més, els centres escolars tenen la possibilitat d’enviar els seus menús al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que els revisa i valida de manera gratuïta.
Si sumem tots els àpats que fa un nen al llarg d’un any, descobrirem que menys del 10% d’aquests àpats tenen lloc a l’escola. Per tant, qui ha de ser el responsable o els responsables de l’educació per a la salut dels infants? Si parlem de salut, d’estils de vida i d’educació, és lògic pensar que és una tasca multidisciplinària, és a dir, dels equips de salut, de les famílies i dels mestres, que hem de treballar plegats amb l’objectiu que els nens i les nenes siguin responsables i autors de la pròpia salut.
La salut del nen i de l’adolescent és un determinant de la salut de la persona al llarg de la seva vida, així com de la generació següent, i és per això que per a aconseguir-ho calen iniciatives que promoguin aquest coneixement entre el públic infantil i juvenil, però també és necessari que els adults prediquem amb l’exemple. No podem esperar que el nostre fill ens expliqui el que li preocupa, que ens mostri els seus sentiments o que ens abraci, si els seus pares no s’abracen, no es diuen que s’estimen o no parlen obertament. Per tant, si volem fomentar actituds saludables en els nostres fills, primer hem de tenir-les nosaltres.
Adquirir bons hàbits de salut és també fomentar l’activitat física de manera regular i és important que la pràctica esportiva es faci també de manera saludable.
Les emocions també tenen un paper important com a determinants de la salut mental de les persones. Saber gestionar-les és un aspecte essencial per als infants. Proporcionar un bon clima per a parlar, mostrar sentiments, escoltar, jugar, riure o plorar, forma part també del creixement emocional de les persones i dels nens en particular. La seguretat que els nostres nens adquiriran com a persones per a desenvolupar-se en un futur depèn en una bona part del fet de generar aquests entorns de seguretat tant a l’escola com en la unitat familiar. De la mateixa manera que els entrenem per jugar a futbol o a bàsquet, o per fer estiraments adequats a l’activitat esportiva que realitzen, la intel·ligència emocional també es pot entrenar.
Per tant, quan parlem d’hàbits i de salut, ho fem des de diferents perspectives: els hàbits higiènics, l’activitat física, les emocions i l’alimentació i nutrició. L’escola ha d’assentar les bases perquè els nostres fills adquireixin una bona pràctica, i els equips de salut han d’aportar el seu coneixement per a garantir-ne la seva aplicació, però no servirà de res si des de la unitat familiar no som capaços d’interioritzar-los i desenvolupar-los en la nostra activitat diària com a exemple per als nostres fills.
