Com és que l’estació Tiangong-1 no ens ha caigut al cap?

Diumenge va caure a la Terra l’estació espacial xinesa Tiangong-1. Aquesta estació espacial, que ja estava en desús, va caure, molt desintegrada, al Pacífic sud. L’Agència Espacial Europea ja havia informat que la probabilitat que algun fragment de l’estació caigués sobre alguna zona poblada per humans era molt baixa.


Et proposem una sèrie d’activitats relacionades amb la caiguda d’aquesta estació espacial.

1. Feu grups de quatre i prepareu una fitxa per recopilar la informació que us demanem sobre aquesta missió espacial:

  • Quina agència és la responsable d’aquesta estació?
  • Quina missió principal tenia?
  • Quin any es va posar en òrbita?
  • Quines són les especificacions tècniques de la nau (massa, volum, capacitat per a tripulants, etc.)?
  • Quines són les seves característiques orbitals (distància a la Terra, període, etc.)?

2. Investigueu sobre la caiguda de satèl·lits artificials i estacions espacials.

  • Ja estava previst que aquesta estació caigués, o s’havia de mantenir indefinidament en òrbita? Va sorgir una causa inesperada?
  • Quines altres estacions espacials han orbitat la Terra i quin ha estat el seu final? Compara els finals (o reentrades) d’aquests immensos artefactes amb el final de la Tiangong-1.

NOTA PER AL PROFESSOR: En aquest enllaç de la Wikipedia hi podeu veure el llistat d’estacions caigudes a més de les que estan en òrbita actualment.

  • Actualment es mantenen en òrbita l’Estació Espacial Internacional i la Tiangong-2. Esbrineu quines maniobres han de fer per no caure com les seves predecessores.

3. Feu un càlcul sobre la probabilitat que l’estació Tiangong-1 caigués sobre una zona densament poblada per persones.

4. La superfície terrestre és de 510,1 milions de km2. Calculeu quin és el percentatge d’aquesta superfície que està densament poblada. Per fer-ho, pinteu sobre aquest mapa mundi les zones que no ho estan i resteu la seva extensió de l’extensió total de la Terra.

Heu de ratllar i buscar les superfícies de:

  • Mars i oceans.
  • Zones polars.
  • Deserts.
  • Selves i boscos.
  • Grans estepes.
  • Zones d’alta muntanya.

Un cop hagueu fet els vostres càlculs, compareu-los amb els d’altres grups i calculeu quin és el percentatge de superfície on la caiguda de l’estació podia produir pèrdues humanes considerables.

  • Creieu que és molt o poc probable que un satèl·lit o una estació espacial ens caigui al cap?
  • Quan una estació entra en l’atmosfera, creieu que cau d’una sola peça? Arriben tots els seus components a la superfície de la mateixa manera? Això fa més gran o més petita la possibilitat que ens caigui a sobre?

 


Investigueu l’origen d’aquestes paraules i expliqueu quines diferències hi ha entre elles. Com s’han format? Quin significat té cada una?

astronauta – cosmonauta – taikonauta


NOTA PER AL PROFESSOR: Són paraules sinònimes. Astronauta és d’origen americà, cosmonauta, d’origen rus i taikonauta d’origen xinès.
Tàiköng vol dir espai en xinès.
Kósmos vol dir univers o cosmos en rus i en grec (del qual prové).

Ara que ja sabeu què vol dir la paraula “nauta”, sabríeu dir com es diuen…

-els que naveguen per internet?

-els que navegaven, segons la mitologia, en la nau Argo?

-els que piloten un avió o aeronau?

-els que naveguen pel ciberespai?

I per tant, com es podrien dir…

-els que volen amb globus aerostàtics?

-els que naveguen en un veler?

-els que piloten un helicòpter?

-els que naveguen amb una motonau?

Compareu les solucions que heu creat amb les dels vostres companys: s’assemblen? En quins casos són iguals i en quins no?