El 14 de març va morir Stephen Hawking, considerat el físic contemporani més important després d’Albert Einstein. L’equip de la notícia de la setmana us proposa acostar-vos a la seva tasca científica i a la seva figura personal.

 

Et proposem una activitat que demostra que rectificar és de savis:

1. Llegeix aquest paràgraf i contesta les preguntes:

Stephen Hawking va demostrar que l’altíssima densitat dels forats negres (que són cossos celestes diferents de la resta, amb una gravetat tan gran que ni la llum pot escapar de la seva proximitat) no permet que res se n’escapi. Més tard va rectificar quan juntament amb el també físic Bekenstein van demostrar que els forats negres desprenen una forma de radiació (coneguda com a radiació de Bekenstein-Hawking) i que, per tant, sí que se n’escapa alguna cosa.

• Has hagut de canviar d’opinió alguna vegada sobre un fet en el qual creies fermament?
• Et va resultar fàcil?
• Què et va impulsar a fer-ho?

2. Mireu i escolteu aquest col·loqui en què participen Stephen Hawking i dos altres científics i divulgadors molt coneguts, Carl Sagan i Arthur C. Clarke. Després, responeu les preguntes que us plantegem:

• Vistos els descobriments i els avenços científics que es produeixen contínuament, creieu que ara s’ensenya a l’escola el mateix que s’ensenyava fa 25, 40 o 50 anys? És a dir, creieu que els coneixements que es transmeten es van actualitzant?
• Quan s’estudiaven conceptes que després es van actualitzar o superar, s’estudiaven mentides? Era necessari estudiar aquells coneixements? Per què?
• En cas que es trobés el conjunt de lleis que permetés entendre tot l’Univers, creieu que seria important que els humans l’entenguéssim, si més no d’una manera simplificada?
• Sovint el currículum escolar aporta una sèrie de coneixements que una part de l’alumnat considera prescindibles o inútils. Aquests coneixements són realment prescindibles o són eines que ens permeten entendre millor el nostre món?

 

Et proposem una activitat per comprovar la limitació en la capacitat de comunicació que pateixen algunes persones:

1. Llegiu aquest paràgraf d’una notícia sobre Hawking que va publicar el diari La Vanguardia l’any 2008:

“… desde hace dos años, ni siquiera puede mover los dedos, por lo que su velocidad de respuesta es de una o dos palabras por minuto (activa su ordenador con un sensor que mueve con los ojos). Por ello, los periodistas debimos enviarle las preguntas con un mes de antelación… “

2. Enregistreu una conversa entre alguns companys de cinc minuts de durada.

3. Reproduïu-la i compteu quantes paraules heu fet servir.

• Quantes paraules per minut us surten?

4. Intenteu resumir la vostra conversa en només deu paraules (que són les que hauria pogut seleccionar Hawking, a dues paraules per minut, en el mateix temps que heu estat parlant vosaltres).

• Si tinguéssiu limitada la vostra capacitat de parlar igual que la tenia Hawking, i només tinguéssiu una hora per dir alguna cosa, què és el més valuós que voldríeu dir amb les cent vint paraules que podríeu arribar a seleccionar?

 

Et proposem una activitat de recerca i anàlisi:

1. Llegeix aquesta afirmació:

Stephen Hawking, a més de ser un científic de primera línia, va ser molt popular gràcies al fet que també va ser un gran divulgador científic.

Ara, busqueu a internet diferents “cameos” o aparicions del personatge de Hawking en pel·lícules i sèries de televisió.

• Quin paper fa en cada cas?
• És un paper seriós o té també un component còmic?
• Les seves aparicions tenen relació amb la seva activitat científica o no?

2. A partir d’aquestes aparicions i del que ja sabíeu d’ell, descriviu com us l’imagineu com a persona.

---

Nota per al professor o la professora: Trobareu algunes de les sèries i pel·lícules on apareix el personatge d’Stephen Hawking en aquest article: El legado de Stephen Hawking en el cine y la televisión

---