Com s’elegeix el president del govern?

nov. 21, 2023 | Saps què ha passat?

El 16 de novembre, quatre mesos després de les eleccions generals, Pedro Sánchez ha estat investit president del govern espanyol, tot i no haver guanyat les eleccions. Qui investeix el president? Quin procés se segueix? I si no va guanyar les eleccions, com és que és president?

LLEGIM I MIREM…

Les eleccions al Congrés dels Diputats

El 23 de juliol de 2023 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Més de 24 milions de ciutadans van anar a votar per escollir quines persones dels diferents partits polítics que es presentaven formarien part del Congrés dels Diputats els pròxims quatre anys i quin seria el nou president o presidenta del govern.

Les persones elegides, els 350 diputats i diputades, són els representants del poble, i amb els seus vots decideixen sobre les lleis que hauran de complir els ciutadans i també decideixen qui ha de ser el president o la presidenta del govern, que és la persona encarregada de formar l’equip de govern i dirigir-lo. Segons el nombre de persones que els voten, cada partit té un nombre de diputats o diputades. Aquests van ser els resultats de les eleccions:

L’elecció del president i la formació de govern

El partit polític que obté més escons, és a dir, el que té més diputats i diputades, és el que guanya les eleccions, i té dret a formar govern, o sigui a decidir qui serà el president o la presidenta, que escollirà els o les ministres que l’ajudaran a governar. Però es poden donar diverses situacions que permeten que això passi o que no sigui així:

  • Si el partit que guanya les eleccions té més de la meitat dels diputats o escons del total (més de 175 escons) pot investir el seu candidat sense problema amb el suport dels seus diputats i diputades, ja que té majoria absoluta.
  • Però pot passar que el partit polític guanyador obtingui menys de 175 escons (menys de la meitat). En aquest cas, ja no té majoria absoluta i per poder investir el seu president i governar necessitarà el suport d’altres partits, és a dir, que diputats i diputades d’altres partits també el votin. Per aconseguir aquest suport s’hauran de posar d’acord en la manera com volen governar i fer pactes.

La segona situació és la que es va donar en les últimes eleccions al Congrés, amb uns resultats que no van permetre formar govern al partit amb més escons, el Partit Popular, perquè no ho podia fer en solitari i no va aconseguir prou suports entre la resta de partits. Es va fer una votació i el candidat no va aconseguir la majoria dels vots necessària per ser president.

Aleshores, el segon partit amb més nombre d’escons, el partit socialista, el PSOE, després de setmanes de negociacions, va aconseguir fer pactes amb altres partits perquè votessin el seu candidat i obtenir així la majoria necessària per poder formar govern.

Aquests són els resultats de les votacions d’investidura:

Votació per investir A. N. Feijoo (PP)

Votació per investir P. Sánchez (PSOE)

El resultat de la segona votació va permetre la investidura de Pedro Sánchez.

 

Per tenir una visió ràpida del que ha passat aquests últims mesos fins a la investidura de Pedro Sánchez, podeu mirar els dos primers minuts d’aquesta notícia de l’Info K.

PARLEM…

Sobre les eleccions al Congrés:

  • Quan van ser les eleccions?
  • Qui s’escollia en aquestes eleccions? Qui són els diputats i les diputades? Què fan?
  • Quants diputats i diputades hi ha al Congrés dels Diputats espanyol?
  • Qui tria els diputats i les diputades? I el president, qui el tria?
  • Quants partits polítics van obtenir representats al Congrés?
  • Quin partit va treure més diputats i diputades? Quins resultats van treure la resta de partits?

Sobre l’elecció del president:

  • Quin partit va intentar en primer lloc investir el seu candidat? Com es diu el candidat?
  • Per què no ho va aconseguir?
  • Quin partit ho va intentar en segon lloc? Com ho va fer per aconseguir investir el seu candidat?
  • Què vol dir negociar? I pactar?
  • Com es diu el nou president?
  • Què haurà de fer el nou govern sempre que vulgui aprovar noves lleis?

FEM…

Votem i acceptem els resultats (1r, 2n i 3r)

Imagineu que voleu escollir el nom de la vostra classe. Proposeu que sigui un animal. Quin triaríeu? Per decidir-ho democràticament podeu fer una votació. Com ho podeu fer?

  • Primer de tot, dividiu-vos en grups petits: cada grup proposarà un tipus d’animal i explicarà a la classe per què el proposa (ocells, rèptils, peixos, mamífers…).
  • Ara toca votar! Cadascú vota el grup que més li agrada. Haureu de fer el recompte de vots.
  • Quin grup d’animals ha estat el més votat? Els companys que l’han proposat hauran de fer una proposta més concreta per fer una segona votació entre dos animals d’aquest grup (falcons i pardals, conills i elefants, cocodrils i sargantanes…). I torneu a votar! El resultat d’aquesta votació dirà quin és el nom de la classe.
  • Quin animal ha aconseguit més vots? Era la vostra opció?
  • Què passa si no guanya el que volíeu vosaltres? Reflexioneu-hi i parleu-ne entre tots. Com us heu sentit quan no ha sortit el nom que havíeu votat? Què heu fet?

Votem i negociem (4t, 5è i 6è)

Imagineu que l’equip directiu de l’escola us ha demanat opinió sobre els nous usos que es donaran al pati. Heu fet una primera votació i els resultats han estat aquests:

  • Proposta 1: es jugarà lliurement al que es vulgui. 35 vots
  • Proposta 2: es jugarà a esports amb pilota, però no tots els dies. 30 vots
  • Proposta 3: es faran activitats artístiques. 25 vots.

La condició és que la proposta s’ha d’aprovar per majoria absoluta. Si cap opció no l’ha obtinguda, caldrà fer una segona votació per dir o no a la proposta més votada. Si la proposta més votada no és aprovada per majoria absoluta, es repetirà la votació per la segona proposta.

Simuleu aquesta situació a la classe, dividint als alumnes en tres grups, un per proposta, i prepareu la segona votació. Tingueu en compte que no votareu individualment. Heu de mantenir els blocs de 35 vots, 30 vots i 25 vots.

  • Com es pot convèncer els votants de les altres propostes que canviïn el seu vot?
  • Si heu hagut de negociar, com ho heu fet? En què heu cedit per arribar a un acord?

Escriviu un resum de com han anat les votacions. Podeu representar gràficament els resultats i fer una llista dels acords presos.

Notes per als docents:

  • Podeu obtenir més dades sobre les eleccions generals del 2023 en aquest enllaç de la CCMA. En la pàgina web, teniu simuladors per provar diferents pactes i valorar diferents escenaris.
  • Per continuar treballant amb els alumnes el sentit de la democràcia, podeu proposar-los un cas per reflexionar. Cal que imaginin que en algun moment es van fer unes votacions a l’escola, per exemple, per decidir si al pati es podia jugar a pilota o no. Va sortir per majoria que sí que es podia jugar a pilota, però resulta que els companys i companyes que no ho volien no ho accepten i impedeixen sempre que poden que es pugui jugar. Podeu plantejar preguntes com: Us sembla correcta la seva postura? Quina és l’actitud desitjable després d’unes votacions democràtiques? Què faríeu si us passés a vosaltres?
  • En el cas dels alumnes dels primers cursos de primària podeu treballar el tema de manera més lleugera a partir només dels primers minuts del vídeo i del segon bloc de preguntes.

Si feu servir materials de Text…

  • En el llibre d’Educació en valors per al Tercer cicle de primària trobareu diferents sessions per treballar aspectes diversos del sentit de la democràcia com, per exemple, la sessió 2 “Acords i desacords” i la sessió 12 “Un país demòcrata”.

Si tens suggeriments, dubtes, crítiques o vols compartir la teva opinió, escriu-nos amb el títol Comentaris sobre el “Saps què ha passat?” a comunicació@enciclopedia.cat.

Vols rebre la versió descarregable d’aquest recurs?