Com prenem decisions, més aviat amb el cap o amb el cor?

Vivim una època en què prenen protagonisme situacions molt diverses que tenen en comú la necessitat de prendre decisions transcendents i no sempre senzilles: es farà el Brèxit? I com? A qui votar en les eleccions generals que s’han de repetir? Quins pactes està disposat a fer cada partit? Serem capaços de renunciar a hàbits molt arrelats per lluitar contra el canvi climàtic i protegir el medi ambient?

Tenim més en compte criteris objectius o criteris emocionals, a l’hora de valorar les coses que ens passen i de prendre decisions? Parlem-ne a classe!

Si ets tutor o professor de mates…

Et proposem una activitat per aprendre a desdramatitzar les situacions negatives que vivim i per ajudar a superar-les. Llegiu aquestes situacions i responeu les qüestions que us plantegem:

1 Comencem amb un exemple senzill sense repercussions greus:

A Quan estàs a punt de comprar una entrada de 20 € per anar a un concert (un preu que ja consideres força elevat) reps un missatge que diu que el preu s’ha doblat, i ara és de 40 €. Com reaccionaries?

Acabaries de fer l’operació de pagament o renunciaries al concert?
Quantes persones de la classe han pres una decisió i quantes l’altra?

B Després de comprar una entrada de 20 € per anar a un concert, poses una rentadora sense adonar-te que hi has ficat uns pantalons amb l’entrada en una de les butxaques. L’entrada queda inservible! Quina opció d’aquestes dues triaries?

No faig res, he perdut l’entrada i els diners; mala sort!
Compro una segona entrada, perquè prefereixo anar-hi, encara que em surti molt car, que quedar-me sense res i a més haver “llençat” 20 €.
Quantes persones de la classe han pres una decisió i quantes l’altra?

Fixeu-vos que, en els dos casos, si es decideix anar al concert malgrat tot la compra de l’entrada ha sortit objectivament per 40 €.

Si l’esforç econòmic és el mateix, què creieu que fa que algunes persones hagin decidit en un dels casos anar al concert i en l’altre hi hagin renunciat?

2 Ara us plantegem una situació més complexa: els viatges en avió.

Consulteu aquests articles, de l’Ara.cat i de la Wikipedia, i investigueu quant es tarda a fer un viatge de Barcelona a Moscou en avió, en tren i en cotxe.
Després, investigueu també quants quilos de gasos contaminants (per exemple, CO₂) genera per passatger un vol d’avió que fa la ruta Barcelona–Moscou, i quants se’n generen fent el mateix recorregut en tren o en cotxe.

Nota per al docent:

Aquestes quantitats són variables, però podeu prendre com a referència les que dona l’Agència Europea del Medi Ambient: 285 grams/persona i quilòmetre en el cas de l’avió, 104 grams/persona i quilòmetre pel cotxe i 14 grams/persona i quilòmetre pel tren. Amb aquests valors i la distància entre Barcelona i Moscou es pot fer un càlcul aproximat de com de contaminant és el viatge amb cada tipus de vehicle.

A partir de les dades obtingudes en aquestes dues recerques, responeu i debateu:

S’han de restringir o no els viatges en avió?
Si penseu que sí, quines limitacions haurien de tenir, i en quins casos?
Què ha pesat més en la vostra opció, les dades sobre la contaminació de cada mitjà de transport (que seria un problema més col·lectiu que personal) o la sensació que us veuríeu perjudicats si es restringeixen els vols, perquè quedarien limitades les vostres opcions per anar de vacances (un problema més personal)?