“Plou sobre cremat”

La setmana passada parlàvem de notícies que hem pogut seguir durant aquest estiu. Vam decidir guardar-nos-en una que va ser molt impactant: els incendis que hi ha hagut, i alguns encara cremen, tant al nostre país com en diverses zones tropicals i en d’altres de més septentrionals. Tractarem la qüestió aquesta setmana juntament amb una altra catàstrofe viscuda molt a prop: els efectes de la “gota freda” sobre la península Ibèrica de fa uns dies, tot just quan començàvem aquest nou curs escolar.

Si ets tutora o tutor d’un grup…

Et proposem treballar aquests dos grans temes i investigar a grans trets quines mesures s’han de prendre per evitar incendis i prevenir els efectes dels aiguats.

1 Els incendis a l’Amazones, a les selves africanes, a la Sibèria i a la Ribera d’Ebre.

A la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues es van cremar una mica més de 5.000 hectàrees de bosc a finals de juny. Tot i que els focs van ser molt virulents, diverses zones conreades, més humides a causa de la cura i el rec d’aquests camps a mans dels pagesos de la zona, van resistir al pas dels fronts de foc. Les imatges aèries enregistrades una vegada es va extingir l’incendi forestal van mostrar uns paisatges de terres de conreu ben verds que contrastaven amb les zones completament cremades. Els incendis que vivim a prop ens afecten moltíssim: apreciem el perill del foc i ens desanima i entristeix veure la pèrdua de capa vegetal del territori cremat i els animals que també hi moren. Els incendis que ens queden més lluny acostumen a passar més desapercebuts, però aquest estiu no ens han passat per alt els milers i milers d’hectàrees de selva que s’han cremat i encara cremen a l’Amazones i a l’Àfrica, i als grans boscos de coníferes de Sibèria. Podeu seguir el curs dels incendis actuals en el web FIRMS de la NASA, que mostra el mapa d’informació de tots els focs que tenen lloc, tant de manera natural com provocats per la gestió de recursos.

Nota per al docent: Hi veureu uns punts vermells que representen cada un dels incendis. D’entrada espanta, perquè es veu pràcticament tota la zona tropical vermella. Cal jugar amb els botons per augmentar la imatge, apropar-se a cada territori i veure que tot i que hi ha milers d’incendis, aquests estan més allunyats entre si del que pot donar a entendre aquesta imatge sense ampliar-la.

Feu servir el zoom per examinar amb detall aquest mapa. Fixeu-vos en la zona equatorial:

Quants incendis podem comptar en tota la península Ibèrica?
Quants en podem comptar en una superfície equivalent a l’Amazònia o a la conca del riu Congo?

Ara, investigueu a grans trets quines mesures s’han de prendre per evitar incendis.

Us donem una llista de pistes:

Els boscos bruts (de residus de tota mena) tenen més materials que poden cremar.
Els boscos amb sotaboscos plens de branques, fruit de la tala d’arbres o de les branques trencades després de grans nevades o tempestes, cremaran molt més que els boscos amb sotaboscos nets.
Els boscos amb espècies grosses de fauna herbívora mantenen els sotaboscos amb herba baixa.
La majoria de focs són intencionats, és a dir, provocats per persones.

2 La DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i els aiguats de la setmana passada.

Les imatges dels pobles inundats d’Almoradí i Dolores, al sud del País Valencià, ens van impactar a tots no fa gaires dies. Les pluges torrencials, que en alguns punts van fer caure fins a 420 litres per metre quadrat en 48 hores, no van poder ser absorbides pels sòls massa asfaltats ni canalitzades eficaçment per les estructures de canals i dics existents (que en alguns casos no han respectat els llits naturals dels rius). El resultat de tot plegat ha estat que la comarca del Baix Segura, a la província d’Alacant, i amb la capital a Oriola, ha estat completament inundada durant gairebé una setmana. Set morts, més de 3.500 desallotjats i unes 300.000 hectàrees de cultius inundats són les xifres del tràgic balanç de les tempestes provocades per aquest episodi meteorològic de DANA (que també coneixem com a gota freda). Des de l’any 1879 (fa 140 anys!), quan unes riuades en la mateixa zona van ocasionar la mort de més de 1.000 persones, no s’havien enregistrat unes pluges d’aquesta intensitat.

Investigueu durant quant de temps ha quedat cobert per l’aigua aquest territori.

Quan l’aigua s’ha enretirat, quins problemes han quedat a la zona?
Què passa amb el subministrament d’aigua potable?

Nota per al docent: Quan ja no hi ha aigua queda tot el fang i residus de tota mena que ocupen carrers, tallen vies de comunicació i malmeten collites i les estructures que subministren aigua, corrent elèctric i gas.

Per acabar, investigueu a grans trets quines mesures s’han de prendre per evitar els efectes de grans aiguats.

Us donem una llista de pistes:

Els sòls excessivament asfaltats dificulten que l’aigua hi sigui absorbida.
Les canalitzacions fora del llit natural dels rius sovint són insuficients i les aigües també ocupen els llits naturals quan es desborden.
Construir edificis de tota mena en les zones més properes al llit natural dels rius és arriscat.
L’augment de la temperatura mitjana de la Terra en uns 2 graus centígrads els últims 20 anys, a causa del canvi climàtic, farà que els episodis de tempestes virulentes siguin més freqüents a partir d’ara.