Heu vist nevar? Ploure, segur que sí!
Aquest cap de setmana hem viscut la nevada més intensa de tot l’hivern, ara que ja ensumem la primavera… I dissabte no va parar de ploure allà on no queia neu. Ja tocava!
1 Reflexioneu sobre la importància que té l’aigua dolça en la vida de les persones, més enllà de la necessitat vital de beure’n:
- Quins són els dos objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) que estan més directament relacionats amb el tema d’aquesta notícia? I quins altres també depenen de la disponibilitat d’aigua dolça?
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…
2 Ara que ha nevat i plogut força, busqueu les dades del cabal d’alguns trams de rius de les conques internes de Catalunya. Ajudeu-vos amb les eines que ens ofereix el portal de l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua) de la Generalitat:
- Quin és el cabal del Llobregat a Castellar de n’Hug, just a sota de les fonts on neix? Seguiu aquests passos per esbrinar-ho:
1. Entreu a l’apartat “Estat de les reserves d’aigua als embassaments”, allà on hi ha la famosa “gota d’aigua”:
2. Després, aneu al subapartat “Dades en temps real d’embassaments de l’ACA”, i veureu aquesta pantalla:
3. Feu clic a “Començar” i veureu el mapa físic de Catalunya amb uns quants cercles numerats:
4. Cada cercle correspon a un punt dels rius de les conques internes de Catalunya (el Llobregat i el Ter són els més importants). Amplieu el mapa per veure amb detall els rius i els embassaments:
5. En fer-hi un clic es desplegarà una etiqueta amb les dades del cabal en aquell punt. Aquí teniu les del naixement del Llobregat:
- Quin era el cabal del Llobregat en aquest punt el dilluns dia 11, quan vam fer aquesta captura de pantalla? I el nivell del riu, també al Clot del Moro?
- Quin és el cabal avui? I una mica més avall? I el cabal del Ter a l’entrada del pantà de Sau?
Ara ja sabeu com trobar aquestes dades, som-hi!
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…
3 Has sentit a dir que els inuits tenen més de 100 paraules per referir-se a la neu? Com que forma part de la seva vida quotidiana…
En realitat aquesta dada és un mite. Sembla ser que un antropòleg, Franz Boas, cap al 1911, va escriure que els inuits tenien quatre paraules per referir-se a la neu: aput, “neu caiguda”, qana, “neu que està caient”, piqsirpoq, “neu a la deriva” i qimuqsuq, “un munt de neu”. Més tard, altres teòrics del llenguatge van dir que els inuits feien servir “moltes” paraules per parlar de la neu, de manera que el nombre es va desbordar fins arribar a… 100!
- I vosaltres, de quantes maneres podeu anomenar la neu?
- I la pluja? De més fluixa a més forta: plugim, ruixim (ep, que “chirimiri” no val!)…
Mireu quina gràcia aquest podcast sobre el tema. Escolteu-ne els primers minuts.
I, encara més: la llengua descriu i classifica aquest element tan vital com és l’aigua de moltes maneres. Com que la seva intensitat i el benefici per als conreus a la vida a pagès és fonamental també podreu sentir expressions com aquestes. Llegiu, llegiu:
Pluja de pastor: pluja extremament fina, de gotes molt menudes
Pluja de sementer: la que és profitosa per als cultius
Pluja menuda: pluja suau, de gotes petites
Pluja batent: pluja molt intensa
Cop de pluja: aiguat fort i sobtat
Espetec, bàtec o grop d’aigua: ruixat molt fort i sobtat
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt les activitats? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana” escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
Vols rebre la versió descarregable d’aquesta notícia?
