Experiments molt llargs!

27 maig 21 | La Notícia de la Setmana

L’any 1879, el botànic William James Beal, de la Universitat Estatal de Michigan, va enterrar vint ampolles; cada ampolla contenia una quantitat igual de llavors d’una selecció de vint-i-una espècies vegetals diferents. I va decidir desenterrar una ampolla cada cinc anys per comprovar si les llavors encara podien germinar. Què se n’ha fet, d’aquestes ampolles? Fa poc se’n va desenterrar una…

Si ets tutora o tutor…

Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:

REPTE: PARTICIPEU EN L’INICI D’UN EXPERIMENT MOLT LLARG, PER EXEMPLE PREPARAR UNA CÀPSULA DEL TEMPS.

1. Llegiu l’evolució de l’experiment del botànic Beal:

Durant les primeres rondes de l’experiment, és a dir, cada vegada que es desenterrava una de les ampolles (al principi cada cinc anys, bé que després es va decidir fer-ho cada deu i, més tard encara, cada vint anys) les llavors de les diverses espècies germinaven amb facilitat. Amb el pas del temps, però, la majoria es van anar despenjant del grup que germinava fins que, actualment, només en queda una que ho ha fet de manera regular: la blatària (Verbascum blattaria), una planta herbàcia de fulles amples i flors grogues. L’any 2000, la meitat de les llavors de blatària que contenia l’ampolla que es va desenterrar van brotar… més d’un segle després d’haver-se colgat sota terra!

  • Sabeu quines són les condicions que afavoreixen la germinació d’una planta? Podeu trobar-ne informació en aquesta pàgina de la Viquipèdia.
  • Com imagineu que es mantenen aquestes condicions dins de les ampolles enterrades de  l’experiment?
  • Trobeu interessant que un experiment duri tant de temps? Per a què pot servir?

2. Feu una recerca sobre aquests altres experiments de llarga duració i responeu:

  • En què consisteix l’experiment de la gota de brea de la Universitat de Queensland (Austràlia)? Quant de temps fa que dura?
  • Quin any va començar l’Observatori Vesuvià a recollir dades sobre l’activitat del Vesuvi i d’altres volcans d’Itàlia?

3. Prepareu una càpsula del temps i dipositeu-la a la vostra escola o institut:

  • Sabeu què és una càpsula del temps? Per a què serveix?
  • Decidiu quina informació voleu que conservi i quins objectes serviran per recollir-la. Us atreviu a posar-hi les vostres prediccions sobre com serà el futur?
  • Quant de temps voleu que passi abans de tornar a l’escola o l’institut i obrir-la?

Notes per al docent:

1. Les principals condicions ambientals que afecten la germinació són la temperatura, la llum i la presència d’aigua i oxigen, però no tenen sempre el mateix efecte: per exemple, hi ha plantes que només germinen en la foscor, mentre que d’altres ho poden fer a plena llum.

Si les ampolles estan enterrades, és segur que a les llavors no els tocarà la llum. Com que es troben dins d’una ampolla, estaran aïllades de la humitat i de l’oxigen. Pel que fa a la temperatura, encara que experimenti canvis, cal tenir en compte que a sota terra acostuma a ser més estable que a l’exterior: per això les caves i bodegues, on s’ha d’emmagatzemar el vi en condicions estables, tradicionalment eren recintes subterranis. Els resultats d’aquest estudi poden aplicar-se, per exemple, per millorar el manteniment de les espècies vegetals que es conserven en els bancs de llavors d’espècies agrícoles, que es van crear per afrontar una possible catàstrofe ecològica planetària. Si se sap durant quant temps pot germinar la llavor d’una espècie, es pot preveure cada quant s’han de renovar.

2. Podeu trobar la informació bàsica sobre aquests experiments i altres processos científics en la pàgina web La ciencia de la paciencia.

3. Aquest article de la Viquipèdia explica què és una càpsula del temps. Es pot considerar un experiment de ciències socials que permetrà recuperar en un futur informació de primera mà sobre el passat d’aquell moment (el nostre present). La informació recollida pot ser molt diversa, tant de tipus personal com de l’escola o de l’actualitat. Pot ser interessant per exemple que, entre d’altres coses, els i les alumnes expliquin com han viscut l’època de la pandèmia. Podeu fer servir documents de text, arxius de so, fotografies i vídeos i gravar-los en un llapis USB… si és que us refieu que encara seran compatibles amb els dispositius del futur! Val la pena també incloure-hi i mirar de protegir tan bé com es pugui algun objecte representatiu, com un diari, fotografies impreses, etc. Penseu que, per exemple, les monedes estan fetes per durar sense rovellar-se, i que porten escrit l’any que es van encunyar. No cal enterrar la càpsula del temps: potser n’hi ha prou que la direcció de l’escola la conservi, per exemple, a la sala del professorat.

Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat