Els gratacels de vidre, sí o no?

14 maig 19 | La Notícia de la Setmana

Ja fa gairebé vuitanta anys que es construeixen gratacels amb façanes de vidre arreu del món. Aquest tipus de construccions tenen el seu origen a les ciutats dels Estats Units i s’han escampat sobretot pels països més desenvolupats. Ara, immersos en l’evidència del canvi climàtic, es qüestionen sobretot pel que fa al malbaratament energètic.

Si ets profe de ciències…

Et proposem unes activitats per ajudar l’alumnat a entendre per què es qüestionen els gratacels de vidre.

1 Llegiu aquest article recent sobre l’efecte hivernacle en els edificis de vidre.

2 Tot seguit, llegiu aquest text i, després, compareu les característiques i propietats dels edificis de vidre amb les de les “torres” dels termiters.

Les termites de diverses espècies construeixen uns termiters de tal manera que mantenen sempre una temperatura molt agradable i constant al seu interior. Alguns arquitectes ja han estudiat el disseny d’aquests termiters per a adaptar-lo a la construcció d’edificis. Els termiters poden sobresortir fins a cinc metres del sòl, però per sota poden ser molt més profunds. De fet, la part aèria del termiter, la que nosaltres podem veure, és bàsicament una estructura per a ventilar les càmeres que hi ha sota terra, on els tèrmits hi tenen els nius, els magatzems o les cambres amb fongs que cultiven i dels quals s’alimenten.

Els tèrmits aconsegueixen mantenir la temperatura i la humitat força estables dins dels termiters tot i que les temperatures exteriors a les zones on viuen fluctuen entre els 3° C i els 42° C. La forma de xemeneia d’aquests termiters facilita el moviment de l’aire calent en sentit ascendent i, per tant, la seva sortida a l’exterior. D’aquesta manera es genera un flux d’aire més fred que entra pels orificis inferiors i renova l’aire a l’interior del termiter. De la mateixa manera que els tèrmits saben construir túnels i conductes en els seus nius per facilitar-hi la ventilació i regular la temperatura i la humitat, uns quants arquitectes ja han aplicat la mateixa tècnica, a gran escala, per construir edificis bioclimàtics. Aquests edificis tenen estructures que mantenen zones buides centrals que actuen com a xemeneia, i passadissos laterals que permeten una ventilació també molt eficaç.

3 Investigueu com és la vostra escola i si s’ha construït amb criteris bioclimàtics:

  • Mireu bé quin és el material amb què estan fetes les façanes de l’escola: maó, pedra, vidre, etc. Quins actuen com a millors aïllants tèrmics?
  • Fixeu-vos bé en l’orientació de les parets exteriors: Les que estiguin orientades al sud tindran una bona insolació i no s’hi necessitarà gaire calefacció durant els mesos d’hivern. Si tenen massa vidre, però, a l’estiu patiran l’escalfor fruit de l’efecte hivernacle de les habitacions que hi ha en aquesta zona sud de l’edifici. Sabent això, en quines façanes posaríeu més finestres i en quines, menys? Justifiqueu la resposta.
  1. Comproveu si és fàcil crear corrents d’aire que facilitin la ventilació (i, per tant, refredar una mica l’aire) de l’edifici. Feu servir bombolles de sabó o trossos de confeti per veure com circula l’aire en els diferents llocs de la vostra escola.
  2. Feu l’esquema o un mapa de l’escola i marqueu-hi amb fletxes els recorreguts de l’aire.
  3. Analitzeu aquests recorreguts i penseu què es pot fer per refredar l’edifici a l’estiu i escalfar-lo a l’hivern sense fer servir aparells de climatització

4 Busqueu informació sobre el greu problema que representen els edificis de vidre per a moltes espècies d’ocells, sobretot les migradores: