Ja s’han acabat les vacances nadalenques i continuem el curs. Volem començar l’any nou sense deixar de banda algunes notícies que hem trobat interessants, per això us en proposem una selecció que podeu treballar durant l’inici del 2017.
T’ha tocat la loteria?
El 22 de desembre se celebra el sorteig més esperat de l’any: el que organitza la Loteria Nacional espanyola. Des del 2013, a més, Catalunya organitza La Grossa de Cap d’Any, el dia 31 de desembre, tal com indica el nom del sorteig català. El cicle nadalenc de loteries acaba amb el sorteig del 6 de gener, també de la Loteria Nacional, conegut com “El Niño”.
Cada any, un gran nombre de gent juga a una o altra loteria, comprant un bitllet, un dècim o una participació amb l’esperança que els tocarà una bona picossada o que almenys recuperaran els diners. En quina mesura aquest resultat depèn de l’atzar, i qui guanya realment? Qui és l’autèntic beneficiari de les loteries?
Et proposem una activitat que us ajudarà a valorar-ho:
1 Trobeu les dades sobre les condicions de cada un dels tres grans sortejos que es fan entre Nadal i Reis.
- Entreu a la pàgina web de Loteria de Catalunya i feu una cerca sobre el sorteig de la Grossa per a determinar aquests paràmetres:
- Quants números entren en el sorteig?
- Quantes sèries (bitllets) formen cada número?
- Quin preu té cada bitllet?
- Quins premis es reparteixen?
- Feu la cerca de les mateixes dades per als dècims i premis del sorteig extra de Nadal i el sorteig de “El Niño”. Podeu començar per la pàgina web de Loteria Nacional.
2 Calculeu les recaptacions màximes de cada sorteig i el màxim de diners que reparteix cadascun.
- Trieu les operacions necessàries per a saber quants diners aconseguirien les organitzacions de loteria de cada sorteig si es venguessin tots els bitllets o dècims. Feu els càlculs i determineu quines són les recaptacions màximes.
- Feu el mateix per a saber quants diners destina cada sorteig a premis, suposant que es reparteixen tots els premis possibles.
- Amb les dues dades anteriors, calculeu quin percentatge dels ingressos dedica cada sorteig a premis, i quin seria el benefici dels organitzadors si venguessin tots el números i paguessin tots els premis possibles.
3 Analitzeu les condicions de cada sorteig i a qui beneficien.
- Calculeu quants bitllets o dècims poden arribar a donar beneficis als apostants. Vigileu!: si el premi és igual al cost d’una participació, hi ha benefici?
- Quina probabilitat hi ha d’obtenir algun guany en cada sorteig? Quins és el més favorable per l’apostant?
- Imaginem que en un sorteig només es venen els bitllets o dècims que acaben traient tots els premis amb benefici: quants diners perdria l’organitzador en cada sorteig?
- Una altra hipòtesi: es venen tots els bitllets o dècims que no donen benefici i cap dels premiats: quant guanyaria en cada sorteig la institució que el promogués?
La mort de Henry Heimlich
L’equip de La Notícia de la Setmana volem homenatjar el metge Henry Heimlich, que va difondre la famosa maniobra de Heimlich, molt eficaç per evitar la mort per asfíxia quan una persona s’ennuega perquè té la tràquea obturada. Però aquest metge nord-americà, que va morir el 17 de desembre passat, va ser polèmic per altres experiments que no van ser acceptats per la comunitat científica.
- Com es fa la maniobra de Heimlich? Observa aquest vídeo, en el qual un metge ho explica amb detall. Saps fer-la, tu?
- Quines investigacions de Heimlich sobre el tractament de la malària van ser durament criticades durant els anys 90?
El dia més curt de l’any… i el més llarg?
El mes de desembre de 2016 ha estat notable per tenir el dia més curt de l’any… i el dia més llarg!
El 21 de desembre a les 11:44 es va produir el solstici d’hivern i va començar l’hivern: el Sol va estar sobre l’horitzó només 9 h 17 min, cosa que permet afirmar que va ser el dia més curt de l’any, ja que les 14 h 43 min restants era de nit!
El dia 31 de desembre l’IERS (International Earth Rotation and Reference Systems Service, Servei Internacional de Rotació de la Terra i de Sistemes de Referència) va afegir un segon a la seva durada (el que s’anomena un segon intercalar), per a igualar l’UTC (Universal Time Coordinated, Temps Universal Coordinat), que es compta amb rellotges atòmics, amb l’UT (Universal Time, Temps Universal), que pren com a referència la durada de l’òrbita de la Terra. Com que no duren el mateix, cal compensar la diferència, de manera que aquest dia va durar 24 h 1 s i per tant podem afirmar que va ser el dia més llarg de l’any.
- Calculeu en segons quant ha durat el 2016, un any que no s’acabava mai: recordeu que, a més d’un segon intercalar, també hi ha hagut un dia intercalar. Segurament, ha estat l’any més llarg de la vostra vida!
- Intenteu mesurar el temps sense un rellotge. Demaneu que un company o companya us doni el senyal per a començar a comptar un minut sense més referència que el vostre sentit intern del temps, i que us cronometri fins que digueu prou. Us hi heu aproximat gaire? Repetiu l’experiment, a veure qui ho fa millor i quant us desvieu de mitjana.
Va de rebaixes
Hi ha dues grans cites per als consumidors catalans: les rebaixes d’estiu i les rebaixes del gener. Són el millor moment per a comprar coses al millor preu, tot sovint coses que ni tan sols es necessiten… Ara bé, per què es fan les rebaixes? El motiu principal és estimular la venda perquè els comerciants puguin desfer-se del gènere sobrant de la temporada anterior i d’aquesta manera puguin recuperar part de la inversió que van fer en el seu moment per aconseguir-lo.
No s’han de confondre les rebaixes amb les modificacions de tarifes que fan les empreses de transport públic o les elèctriques. Aquestes empreses poden modificar els preus segons les seves necessitats i interessos. Tot sovint aquestes modificacions resulten força polèmiques.
- Les rebaixes tenen regles?
Et proposem una sèrie d’activitats per conèixer quins són els nostres drets com a consumidors.
1 Busqueu quins són els drets del consumidor en època de rebaixes.
- Busqueu i informeu-vos sobre què és l’Agència Catalana de Consum i les seves competències.
- Llegiu les recomanacions que es fan sobre les rebaixes.
- Què us semblen aquestes recomanacions? Comenteu-les amb els companys i companyes.
2 Esbrineu quins són els guanys aproximats dels comerciants i si amb les rebaixes hi surten perdent.
- Busqueu informació sobre el preu d’un producte abans i després de les rebaixes. Calculeu-ne el percentatge de descompte.
- Els diners rebaixats són diners que el comerciant deixa de guanyar. Si un comerciant durant les rebaixes es pot permetre aplicar un descompte del 50%… què es pot dir del marge de beneficis que obté?
- Per què generalment els grans descomptes els porten a terme grans empreses?
3 Genereu opinions sobre les rebaixes.
- Debateu amb tota la classe quins són els punts positius de les rebaixes i quins en són els negatius.
- Discutiu si seria viable un sistema de comerç on no fossin necessàries les rebaixes.
Trackbacks/Pingbacks