Com construir nius d'ocell amb tetrabriks? (taller per a Primària)

Eduard Martorell, Biòleg i editor de Text-La Galera.

La construcció de caixes niu de cara a facilitar l’increment de poblacions d’ocells passeriformes insectívors i, en conseqüència, el control de poblacions d’insectes (molts d’ells vectors de propagació de diverses malalties) és un projecte de màxima actualitat.

caixa niu Per què proposem la construcció d’aquestes caixes amb tetrabriks? D’una banda, treballar amb aquests recipients és molt més fàcil que fer-ho amb fusta (que és el material més utilitzat per aquests tipus de construccions). La fusta obliga a utilitzar eines de tall que suposen un perill potencial elevat en mans d’alumnes de Primària. Per treballar amb tetrabriks només ens caldrà, com a eina de tall, unes tisores. A més, el tetrabrik està format per diferents materials (és un envàs multicapa) que ens aporten unes propietats interessants: un 75% és cartró, que li proporciona rigidesa; un 20% és polietilè, que proporciona estanqueitat; el 5% restant és alumini, metall completament opac. La combinació d’aquests tres materials (un, orgànic, el segon, plàstic i l’últim, metàl·lic) ofereixen a les caixes l’estabilitat necessària perquè sigui viable com a estança per a moixons.

Tot seguit expliquem el procés de construcció de les caixes.

Cal disposar d’aquest material: Un tetrabrik buit, cinta adhesiva, un regle, unes tisores de punta afilades, filferro amb recobriment de plàstic, paper d’embalar de color marró o verd i paper adhesiu transparent.

I cal seguir els passos següents:

Agafar el tetrabrik, que ha d’estar buit i ben net, i fixar l’extrem per on sortia el líquid que contenia amb cinta aïllant. Ha de quedar ben tancat.
Retallar un cercle de 3 cm de diàmetre a uns 5 cm (com a mínim) de la base d’una de les cares amples del tetrabrik. Aquest serà l’orifici d’entrada dels ocells.
Fer quatre foradets ben petits a la base del tetrabrik perquè facin de desguàs.
Folrar el cartró amb paper d’embalar d’un color semblant al del medi natural on és previst penjar la caixa niu. Els tons verds i marrons són els més adequats.
Folrar el tetrabrik, però ara amb el paper adhesiu que dotarà la caixa niu de la impermeabilitat que necessita. Si no ho fem, l’aigua de la pluja farà malbé, en poc temps, el paper d’embalar amb què prèviament s’ha folrat la caixa. S’ha de recordar de foradar el paper d’embalar allà on hi havia els forats de desguàs.
Foradar la part superior del cartró de manera que hi pugui passar un tros de filferro amb recobriment de plàstic. Cal fer sortir el filferro per l’orifici d’entrada de la caixa per poder doblegar-ne un parell de centímetres de l’extrem, que evitaran que s’escapi un cop penjat. El filferro ha de tenir una llargada d’un metre, aproximadament. Per l’extrem superior, el que penjarà d’una branca de l’arbre triat, cal doblegar-ne un altre tros, de manera que s’adapti a la branca en qüestió.

Una vegada tenim la caixa a punt, cal penjar-la (sense prémer gaire el filferro, per no malmetre la branca) perquè s’hi pugui instal·lar un passeriforme. L’entrada de la caixa s’ha d’orientar entre el sud i el sud-est (tenim 45° de marge). D’aquesta manera s’evita l’entrada directa de vents que poden ser molt empipadors i constants com per exemple la tramuntana, que ve del nord. La caixa niu ha de quedar situada a més d’un metre del tronc de l’arbre i a uns 5 metres d’altura. D’aquesta manera quedarà protegida dels possibles depredadors.

No s’ha d’oblidar el control anual que garanteix el màxim profit de la caixa niu. A final d’estiu o principi de tardor, les cries que hagin pogut néixer a la caixa niu ja han marxat, juntament amb els seus progenitors. A l’hivern segur que no hi són. És el moment, doncs, de despenjar la caixa niu per netejar-la i deixar-la a punt per a la primavera següent, quan torni la mateixa parella d’ocells, que recorden on van fer el niu, o una altra. Si no netegéssim la caixa niu, cap parella que no fos la de l’any anterior l’ocuparia, perquè en trobar-la bruta (restes de molsa, fullaraca, branquillons, cordills, trossos de roba, etc., que fan servir per preparar el niu dins de la caixa) es pensaria que ja està ocupada i no s’hi quedaria.

Calendari de control de la caixa niu:

Gener: Penjar la caixa niu.
De febrer a agost: Observar si hi entren i surten ocells.
Desembre i gener: Recuperar la caixa niu i netejar-la.

Si aconseguiu que alguna parella d’ocellets hi entrin, feu-ne fotografies i envieu-nos-les: us explicarem coses de l’espècie que hi teniu hostatjada! Que tingueu molta sort!