Ja a les acaballes del curs i abans de marxar de vacances us oferim un nou article del blog. Amb aquest tercer article, continuem la sèrie de publicacions que intenten explicar de manera breu alguna de les tendències més actuals del món educatiu. Són articles de divulgació i en tots us oferim un tastet: un recurs, un exemple o un model d’allò que us hi expliquem. Avui parlem de l’aprenentatge cooperatiu.

L’aprenentatge cooperatiu

12 juny 19 | Dietari Text

“Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar.” Exacte: cooperant aprenem, però hem d’aprendre a cooperar perquè el que fem amb els altres sigui realment una experiència constructiva d’aprenentatge. Com? Intentarem donar algunes idees i consells en aquest article.

Què és el treball cooperatiu?

El treball cooperatiu és una manera d’estructurar les diferents activitats formatives de les diverses àrees del currículum que afavoreix la interacció entre els participants. La necessitat d’aquest tipus de treball es basa en la constatació que els aprenents construeixen coneixement i fan aprenentatges significatius no només sols, sinó també de forma col·legiada: tothom aporta i tothom és necessari.

L’enfocament de l’educació actual porta, sens dubte, a la integració del treball cooperatiu en els processos d’aprenentatge. Si volem una escola inclusiva, a més, és fonamental enfocar el treball a l’escola des d’aquesta perspectiva. Els nens i les nenes cooperen entre ells per aprendre, en comptes de competir per obtenir una nota determinada. La consecució dels objectius d’aprenentatge depèn de la col·laboració efectiva entre els alumnes. L’èxit del treball depèn de la contribució de tots els integrants del grup a un objectiu comú.

Si el treball cooperatiu està ben plantejat, tot el grup se’n surt; si no ho està, s’enfonsa. Un bon treball amb els companys i companyes, doncs, porta a un aprenentatge real; i aquesta és la raó per la qual es creen vincles d’interdependència entre els components del grup.

Aprenentatge cooperatiu o treball en equip?

Seure junts amb un objectiu final comú no assegura un aprenentatge cooperatiu. Quan els docents proposem un treball en grup, tant a primària com a l’ESO, els alumnes estan realment cooperant?

Sovint són els mateixos nois i noies els qui no se senten satisfets perquè un membre del grup fa la majoria de la feina, o algun altre no en fa gens i se’n desentén; o la feina es fracciona i cadascú en fa un tros aïlladament dels companys i companyes.

El paper del docent és fonamental: hem de pautar el treball, ajudar a crear aquests processos participatius i compartits, perquè els alumnes aprenguin i valorin positivament el fet de treballar en grup i aprenguin a fer-ho.

En la Guia sobre l’aprenentatge cooperatiu, de la Universitat de Girona (2013) –seguint Johnson i Johnson (1992)–, s’estableixen uns elements bàsics que distingeixen cooperació i treball en equip:

1 Interdependència positiva
Es produeix quan l’aprenentatge dels diferents membres del grup depèn de les accions que faci cadascun d’ells.

2 Interacció cara a cara
Es refereix al fet que els membres d’un grup han de treballar de manera conjunta cara a cara en algun moment del procés. Això pot afavorir que els estudiants s’esforcin més per tenir relacions compromeses dins del grup i, també, pot millorar la seva adaptació i la seva competència social.

3 Responsabilitat individual
Cap membre del grup no pot tenir èxit basant-se només en l’èxit dels altres. Per això, cadascú es responsabilitza d’una part del treball, i l’èxit dels altres membres dependrà del treball individual de cadascú.

4 Habilitats d’intercanvi interpersonal i en grup petit
Els alumnes han d’aprendre algunes habilitats per tal d’assolir uns objectius comuns, com, per exemple, conèixer els altres membres del grup, comunicar-s’hi de manera eficaç, donar-se suport els uns als altres i resoldre els conflictes de manera constructiva.

5 El processament grupal
Per tal que un grup cooperatiu funcioni correctament, cal que reflexioni sobre la seva manera de funcionar. Així, en el processament grupal, els components del grup discuteixen sobre diverses qüestions: l’assoliment dels seus objectius, l’efectivitat de la seva metodologia de treball i les relacions entre els membres del grup. Això els permet analitzar què ha anat bé, reforçar-se mútuament i millorar el seu treball.

Dissenyar i posar en pràctica l’aprenentatge cooperatiu requereix, a més, una adaptació de l’espai de treball i un esforç i una dedicació per part del docent. El mobiliari es redistribueix per facilitar aquesta comunicació cara a cara i per compartir un focus comú de treball.

D’altra banda, pretendre que el nivell de decibelis de l’aula sigui zero és una empresa sense sentit: en un treball en grups cooperatius hi ha intercanvis d’opinions, parers, arguments, discussions, idees… i això genera activitat, moviment, i un cert soroll. Però està demostrat que aquestes converses milloren notablement les competències comunicatives orals dels nois i les noies i permeten interioritzar les normes de conversa de manera espontània.

Per anar adquirint uns hàbits de treball cooperatiu, ens poden servir d’ajuda algunes tècniques o estructures de treball, estratègies per afavorir el que comentàvem més amunt en aquest mateix article. Per exemple: 1-2-4, Rally Robin, Round Table Foli Giratori, Rally Coach, Lectura per parelles, Lectura compartida, Mix-Pair-Share (Compartir per parelles), Inside-outside circles (cercles concèntrics), Llapis al mig, Caps numerats, Parada de tres minuts, Carousel feedback, Trencaclosques…

Les trobareu explicades en la bibliografia.

El futur de moltes feines passa perquè les persones treballin cooperant i només si a l’escola plantegem l’aprenentatge entre iguals, cooperatiu de debò, estarem preparant els ciutadans del segle XXI. Un bon repte per al curs vinent.

El tastet

Des dels nostres materials, intentem fer un acompanyament al docent perquè li sigui més fàcil plantejar activitats a resoldre fent servir estratègies de treball cooperatiu.

Si voleu fer-ne un tast, per exemple, podeu consultar alguna proposta dels materials “Fem-ho per projectes”.

Si voleu consultar tota l’activitat sencera del projecte Georeporters, accediu a la demo. Cliqueu aquí.