Com ha costat, aquesta investidura!

Des de les eleccions de desembre de l’any passat, els partits polítics que formen el Congrés dels Diputats han estat intentant formar govern sense aconseguir-ho. El partit més votat va ser el Partit Popular (PP), que tothom considera el guanyador d’aquelles eleccions. Si hi havia un partit guanyador, per què tant de rebombori?

Si hi havia un partit guanyador, per què ha costat tant formar govern?

Per entendre aquesta situació us proposem una sèrie d’activitats per analitzar el sistema electoral.

Et proposem que treballeu per què el partit més votat en unes eleccions no té per què ser necessàriament el partit que governi.

1 Busqueu informació sobre què és el que es tria en unes eleccions generals.

Fixeu-vos que es voten candidatures per a formar les Corts (Congrés i Senat) però no votem directament un President del Govern ni els seus ministres: aquests, doncs, com es trien?

Analitzeu els resultats de les eleccions de juny de 2016. Observeu els resultats i digueu qui creieu que va guanyar les eleccions i per quin motiu no s’ha pogut formar govern fins ara.
Definiu matemàticament els conceptes de majoria absoluta, majoria simple i majoria relativa.

2 Compareu els procediments per arribar a la victòria en diferents competicions i/o circumstàncies.

Com guanya la Champions league un equip de futbol?
Com es guanya una lliga esportiva?
Us proposem tres diagrames matemàtics:
• Diagrama de sectors (com el que teniu en el primer apartat d’aquesta activitat).
• Diagrama d’arbre.

• Gràfic a partir de taula de doble entrada.

A quins sistemes de competició (eleccions polítiques, competició de lliga i competició de copa) associaríeu cada tipus de diagrama?

3 Jugueu amb les aplicacions que van oferir els diaris per simular els possibles pactes que podien facilitar la investidura.

Visiteu les webs de El País i La Vanguardia.

Si us hi fixeu, quan parlem de partits polítics en diem el nom fent servir les sigles que els identifiquen. Però les sigles les fem servir en d’altres àmbits.
Et proposem que treballeu les sigles .

1 Esbrineu la diferència entre sigla, abreviatura i acrònim.

2 Busqueu cinc sigles de l’àmbit educatiu, cinc de l’àmbit científic i cinc del polític. Indiqueu a què es refereixen.

3 Fixeu-vos en aquests casos. Totes dues formes es fan servir en textos escrits:

ONG-oenagé CD-cedé

• Què ha passat? Com se’n diu, d’aquest fenomen lingüístic?

4 Esbrineu si les sigles tenen plural.

Per començar, rumieu si el plural d’ONG s’escriu ONG´s, ONGS, ONGs o bé ONG.
Podeu consultar aquest document.

5 Davant d’una sigla, apostrofem l’article o la preposició?
Trobeu la resposta a Optimot i apliqueu-la en aquests casos:

La ONG Mans Unides ha fet la seva assemblea anual.
La UAB oferirà nous graus aquest curs.
Les cadenes de ADN s’uneixen entre si.
Aquest és un bon programa de FM radiofònica.
El INCASOL no es pronuncia sobre el tema.

6 Massa sigles? Discutiu com es pot trobar l’equilibri per evitar l’aclaparament per l’ús exagerat de les sigles després de llegir aquesta entrada al blog La lectora corrent.