Page 24 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 4
P. 24

  NARRATIVA
43 Antipoders
   EN TRISTANY S’ENCONGEIX Florence Parry Heide
A en Tristany li passava alguna cosa molt estranya. Se’n va adonar quan va estirar el braç i no va arribar al prestatge de l’armari on sempre havia arribat, el prestatge que feia servir per amagar les xocolatines i els xiclets. Llavors va notar que la roba li anava gran.
—Mare, els pantalons se’m deuen haver estirat —va dir en Tristany a la seva mare—. M’hi entrebanco cada dos per tres.
—Quina llàstima, rei —sense deixar de mirar el forn—. Espero que el pastís pugi...
—I les mànigues em tapen les mans —es va lamentar en Tristany—. També se’m deuen haver estirat les camises.
En Tristany va sortir de la cuina i es va entrebancar amb els pantalons, els quals, en efecte, semblava que s’anessin allargant. Aquella nit, tot sopant, el pare d’en Tristany va dir:
—Seu bé, Tristany. Gairebé no et veig el cap.
—Ja sec bé —va respondre en Tristany—. És que no arribo més amunt: em sembla que m’estic encongint o alguna cosa semblant.
  64
























































































   22   23   24   25   26