Page 10 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 4

ORTOGRAFIA
2 Els sons de les vocals
ocell pedra horitzó
sucre pou
joc peu nucli
teu minut illa
llumins
cinquè
En la majoria de parlars, la lletra e i la lletra o no sonen sempre igual, sinó que poden tenir sons diferents.
En el català oriental, en síl·laba àtona, la e té el so de vocal neutra, com en sucre; mentre que la o sona com una u, com en ocell.
En síl·laba tònica, la e i la o poden sonar obertes, com en peu i joc, o tancades, com en pedra i pou.
Si han de dur accent gràfic i són obertes, l’accent és obert (`), mentre que, si són tancades, l’accent és tancat (´).
DICTAT
e o èéaÓ
El pare de l’Adela és un senyor no gaire alt i prim; té els cabells molt foscos, quasi negres, i arrissats, amb uns cargolets petits que semblen voler fer-li nius al cap. Du ulleres de carei fi i un bigotàs gruixut que li tapa el llavi de dalt. Es diu Josep.
La seva mare, la senyora Rosa, és baixeta i un xic grassona, amb un nervi que la fa bellugar constantment i gesticular molt amb les mans. Porta els cabells tenyits de marró caoba i molt curts, amb un serrell que sempre se li mou per davant els ulls i que ella enretira contínuament. L’Adela la troba maquíssima, la seva mare.
El germà gran, Mercè Company
8