Una bona dosi de ciència fascinant
La setmana passada va ser especialment rica en notícies relacionades amb descobertes científiques. De fet, cada setmana es publiquen milers de resultats d’estudis científics interessantíssims arreu del món. Alguns d’aquests ressonen als mitjans de comunicació.
Quines ens han cridat més l’atenció?
La descoberta de set exoplanetes semblants a la Terra, la disminució de la població de moltes espècies d’abelles, la detecció de molècules orgàniques al planeta nan Ceres i una novetat sobre el funcionament de la metàstasi són les quatre notícies que ens han agradat més. Parlem-ne?
Et proposem quatre activitats (A, B, C i D) per treballar aquestes notícies científiques rellevants.
A
LA NASA DESCOBREIX SET EXOPLANETES DE LA MIDA DE LA TERRA
1. Entreu en aquest enllaç del web d’El Periódico i llegiu l’article.
2. Discutiu a classe sobre aquesta frase anunciada per científics de la NASA:
“La qüestió ja no és si trobarem una segona Terra, sinó quan.”
3. Feu una llista amb els comentaris que han sorgit a l’aula.
B DISMINUCIÓ DE LA POBLACIÓ D’ABELLES
1. Llegiu aquest article de La Vanguardia.
2. Assenyaleu quins dels trets següents són propis de les abelles:
- Sintetitzen mel.
- Quan es defensen i piquen, perden l’agulló i moren.
- Quan es defensen o ataquen poden picar-te repetidament.
- Intervenen en la pol·linització de moltes plantes.
- La unió entre el tòrax i l’abdomen és molt estreta.
- Tenen el cos, sobretot el tòrax, d’aspecte vellutat.
- Les cel·les del seu rusc tenen les parets de cera.
3. Consulteu a la web Pollinis per què és tan greu que la població mundial d’abelles minvi. Després, digueu què amenaça les abelles.
NOTA PER AL PROFESSORAT
Les principals causes de la disminució alarmant de moltes poblacions d’abelles són els plaguicides (com els insecticides neonicotinoides), els paràsits (com l’àcar Varroa destructor), els depredadors (com la vespa asiàtica –Vespa vitulina-), les malalties i el canvi climàtic.
C FUNCIONAMENT DE LA METÀSTASI
1. Llegiu aquesta notícia a El Periódico.
2. Busqueu informació sobre el funcionament de la metàstasi, és a dir, el procés responsable de la disseminació de cèl·lules tumorals, i completeu aquest text que explica el nou descobriment:
Aquest nou descobriment explica que els tumors atrauen unes cèl·lules que coneixem com a fibroblasts. Els fibroblasts són cèl·lules del teixit conjuntiu que tenen la funció de reparar teixits sans i gaudeixen d’una capacitat de mobilitat excel·lent.
Doncs bé, quan els fibroblasts contacten amb les (1) ________________, d’alguna manera passen a estar dominats per aquestes cèl·lules i queden atrapats al tumor. Les cèl·lules cancerígenes i els (2) _______________ s’enganxen mitjançant unes proteïnes. Quan els fibroblasts s’escapen dels tumors (recordeu que tenen una gran (3) ________________) arrosseguen cèl·lules cancerígenes que es disseminaran per altres zones del cos.
La proposta dels científics que han pogut demostrar aquest funcionament pensen que amb algun (4) _____________ es podria impedir la unió entre les proteïnes de les cèl·lules tumorals i els fibroblasts, i d’aquesta manera evitar que els fibroblasts facilitin la (5) _____________.
NOTA PER AL PROFESSORAT
(1) cèl·lules tumorals, (2) fibroblasts, (3) mobilitat), (4) medicament, (5) metàstasi.
D DESCOBERTA DE MOLÈCULES ORGÀNIQUES A CERES
1 Informeu-vos sobre aquesta troballa llegint aquest article del diari Ara.cat. Fixeu-vos que detectar matèria orgànica a Ceres no significa detectar vida a Ceres.
2 Contesteu:
- Què es considera matèria orgànica? Quina relació té amb la vida? Podem dir que la matèria orgànica és precursora de la vida?
- Per què és tan difícil definir què és la vida?
NOTA PER AL PROFESSORAT
L’instrument VIR de la sonda Dawn de la NASA (que ha estat propera a Ceres) ha permès demostrar l’existència d’aquesta matèria orgànica a Ceres. Aquest aparell permet detectar els diferents tipus de materials a partir del tipus de llum que absorbeixen. Es tracta d’un espectròmetre de mapeig visible i infraroig.
Et proposem una activitat per relacionar estris precursors d’enginys més moderns.
1. Poseu a la llista corresponent, i en ordre cronològic, els dispositius següents:
telèfon – calculadores mecàniques (p. ex. caixa enregistradora) – motor elèctric (o híbrid) – màquina de vapor – vàlvula de buit – àbac – telègraf –transistor – missatgeria electrònica (e.mail, whatsapp…) – microxip – motor d’explosió – calculadora electrònica
Calculeu amb els vostres alumnes el temps d’un hipotètic viatge a aquest sistema solar de la notícia A:
1. Calculeu el temps que trigaríem a arribar a algun d’aquests exoplanetes en cas que es demostrés que són habitables, tenint en compte aquestes dades:
- Distància aproximada dels exoplanetes a La Terra: 39 anys llum (això vol dir que la llum, que va a 300.000 km/s, triga 39 anys a recórrer aquesta distància).
- Velocitat dels coets més ràpids de què disposem: 400 m/s (33.840 km/h).
2. Debateu si amb la tecnologia actual és possible arribar a algun d’aquests exoplanetes, que estan a anys llum de la Terra.
Aprofita l’oportunitat per acostar la ciència als teus alumnes. Proposa’ls d’analitzar les notícies científiques: estructura, interès, actualitat, rigorositat…
I, a més…:
1. Proposeu titulars alternatius a cada una de les quatre notícies.
2. Elaboreu una bateria de preguntes per a entrevistar els científics protagonistes de cada notícia, com si fóssiu periodistes.
3. Completeu textos de les notícies llegides, de manera semblant a com s’ha fet en l’activitat C.2 per treballar el lèxic específic.
4. Elaboreu per parelles una exposició oral amb imatges d’una de les notícies.
Recorda que quan proposem un debat sobre algun dels temes, podeu treballar l’elaboració de les argumentacions i recordar el funcionament d’aquests tipus de comunicació oral.
