Deixem créixer la flora ruderal?

Notes per al docent:

1. S’anomenen “plantes ruderals” les primeres a colonitzar terrenys alterats, ja sigui per causes naturals (per exemple, per incendis, riuades, etc.) o per l’acció humana (construcció de carreteres, urbanització de terrenys, tala de boscos, etc.). No es tracta d’una denominació taxonòmica sinó d’un grup que inclou espècies molt diferents.

Per identificar les plantes ruderals del vostre entorn podeu fer servir alguna guia d’identificació de plantes o l’app Google Lens. Fixeu-vos, en especial, en quina mena de flors fan.

El concepte “males herbes” s’ha aplicat a les plantes que competeixen amb les que conreem. Es tracta d’una denominació que, igual que la d’aus rapinyaires (falcons, mussols, àligues, voltors, corbs, etc.) o la d’animals beneficiosos (abelles, cavalls, ovelles, vaques, etc.) no respon a cap criteri científic, sinó a la manera com els humans percebem les activitats d’aquests animals, favorables o desfavorables als interessos de l’ésser humà.

2. En principi, es deixarà prosperar la flora ruderal als carrers i escocells, però s’impedirà que s’estenguin per edificis històrics o allà on generin un risc per a la mobilitat o puguin fer malbé edificis, paviments o instal·lacions de qualsevol mena: per exemple, s’intervindrà si creixen en el sostre d’un edifici, d’una marquesina, etc., o si tapen un senyal.

3. Els efectes tenen a veure amb la naturalització de l’espai urbà: es vol que hi hagi una major diversitat biològica enmig de l’asfalt i el ciment, i que apareguin illes de natura que atrauran primer els insectes pol·linitzadors (papallones, abelles, borinots…) i després els seus predadors (sargantanes, ocells, aranyes, etc.). Hi ha qui, per contra, es fixarà més en l’aspecte deixat que poden oferir els carrers i en les molèsties que poden ocasionar plantes i animalons a les persones (al·lèrgies i picades, entre altres).