Per què ens agraden tant les llistes?

11 gen. 22 | La Notícia de la Setmana

Quan acaba l’any és molt comú trobar en els mitjans de comunicació llistes de tota mena que recullen per exemple els programes de televisió o les sèries més vistos de l’any, les cançons més escoltades, els personatges més influents, els i les esportistes amb més èxit, les notícies més destacades, els llibres més venuts, etc.

Si ets tutora o tutor…

Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:

REPTE: MIREU D’ESBRINAR D’ON NEIX LA FASCINACIÓ PER LES LLISTES.

1. Feu un recull d’unes quantes llistes que s’hagin publicat al voltant del cap d’any.

Quan en feu la recerca aneu més enllà de les més tòpiques, com les pel·lícules amb més espectadors o els videojocs més venuts.

2. Classifiqueu les llistes que heu trobat segons diferents criteris.

  • Per allò que classifiquen (cançons, pel·lícules, programes…), quina és la més sorprenent que has trobat?
  • Quines es basen en dades objectives (el més venut, el més vist, el més descarregat) i quines en dades més subjectives (les millors, les més influents, les pitjors…)?
  • Quines llistes recullen fets de l’any 2021 i quines són previsions del que passarà aquest any?

3. Repasseu la classificació que heu fet i responeu:

  • Hi ha coses de les quals no té gaire sentit fer-ne una llista?
  • Hi ha alguna llista que t’hauria agradat veure i no has pogut trobar?
  • Totes les llistes són igualment fiables?
  • Quines coses has après a partir de llistes? Com vas aprendre els rius més importants de la Península Ibèrica, d’Europa o del món? I les comarques catalanes, les províncies espanyoles o els estats d’Europa?

4. Per acabar, responeu: quin és l’atractiu de fer llistes?

  • Què creieu que tenen les llistes que despertin tant d’interès? No penseu només en les que es publiquen quan acaba un any sinó en altres com “Els 10 animals més perillosos”, “Els 10 rius més llargs del món” o “Els cotxes més ràpids”.
  • Per què s’acostumen a fer llistes de 10 elements i no de 7 o de 13 per exemple?
Notes per al docent:

  1. Si algú dubta de la fascinació de les llistes només ha de comptar la gran quantitat que se’n publiquen en aquesta època de cap d’any.
  2. En el cas de les llistes que es preveuen per al futur (“Els més esperats”, “Les estrenes més importants que venen”, “Les noves sèries que no et pots perdre”…) es pot valorar si tenen més una intenció publicitària que no pas informativa.
  3. L’interès d’una llista depèn de l’interès que pot tenir cada persona per allò que es classifica. Per tant, llistes d’elements que poden semblar estranys a algunes persones (“els 10 rellotges de sol més bonics de Catalunya”, “els 10 caganers de famosos més venuts”, per posar dos exemples) probablement tindran el seu públic, algú les podrà trobar interessants. Les llistes que es basen en criteris objectius són més fiables que les que es basen en opinions. La llista dels rius més importants de la Península Ibèrica, d’Europa o del món, i les comarques catalanes, per exemple, s’aprenen sovint a partir de llistes que els classifiquen en els més llargs o cabalosos i les de més superfície o densitat de població respectivament.
  4. Hi ha força motius que poden fer les llistes atractives, com l’interès per allò que es classifica, però el que tenen totes en comú és la sensació d’ordre que ofereixen, la regularitat i el recull del que és més essencial. Dit d’una altra manera: donen la sensació que permeten dominar un tema d’una manera molt senzilla, sense haver-ne de fer una anàlisi massa complexa ni gaire reflexió. Això, però, limita el seu valor: està bé fer llistes i són útils per a l’aprenentatge però no són suficients per formar-se un coneixement complet sobre algun tema. Com a curiositat, les llistes de 10 són fruit de l’ús comú del sistema de numeració decimal.
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat