Els víkings a Amèrica i altres grans viatges
Ja fa molts anys que se sap que els vikings van arribar a terres del nord d’Amèrica molt abans que hi arribés Cristòfol Colom. Recentment, s’ha confirmat que es van instal·lar a l’actual illa canadenca de Terranova exactament l’any 1021, ara fa just mil anys; és a dir quatre-cents setanta-un abans que Colom ho fes molt més al sud, en una illa de l’actual arxipèlag de les Bahames. El viatge dels vikings va ser un fet excepcional en el passat? Quins altres grans viatges van tenir lloc molts anys enrere?
Si ets tutora o tutor…
Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:
REPTE: DESCOBRIU ALTRES GRANS EXPLORACIONS I ELS SEUS PROTAGONISTES.
1. Per començar, vegeu com s’ha posat data a l’assentament viking de l’Anse aux Meadows, un jaciment arqueològic a l’illa de Terranova. El lloc es va descobrir l’any 1960 i és patrimoni de la humanitat.
Aquí podeu veure algunes de les cabanes que s’han recuperat, i la seva localització geogràfica:
A Groenlàndia i a Islàndia també hi ha jaciments arqueològics amb restes de poblats i cabanes construïdes de la mateixa manera, amb les mateixes tècniques amb què es treballava la fusta en les poblacions vikingues. Això demostra que els vikings van fer un gran viatge des de les terres nòrdiques d’on eren originaris (les actuals Dinamarca, Suècia i Noruega) fins a arribar al continent americà passant per Islàndia, primer, i per Groenlàndia una mica més tard.
Fixeu-vos ara en aquesta fotografia macro d’un dels trossos de fusta d’avet de les cabanes del poblat i en els anells de creixement que s’hi veuen, que han estat clau per a aquesta investigació:
Mitjançant les tècniques de datació amb carboni 14 i la descoberta que l’any 992 dC hi va haver una tempesta solar que va afectar el creixement dels arbres, ara se sap que aquesta fusta es va tallar l’any 1021: s’hi han trobat 29 anells de creixement més a continuació del que es va formar l’any 992. Amb aquesta fusta es van construir les cabanes de l’assentament viking de l’Anse aux Meadows. Se sap que no les van construir els nadius de la zona perquè també es pot demostrar que la fusta es va tallar amb eines de metall que els nadius encara no tenien i en canvi els vikings, sí.
Les conclusions d’aquesta investigació són tan fermes que se n’ha publicat un article a la prestigiosa i rigorosa revista Nature, signat per científics del Centre d’Investigació Isotòpica de la Universitat de Groningen, als Països Baixos.
2. Analitzeu aquests mapes i responeu la pregunta que hi ha a continuació:
- Qui eren i per què són recordats aquests personatges? Explica en quina època va viure cada un i algun fet rellevant dels seus viatges i exploracions:
- Exploradors fenicis
- Marco Polo
- Thor Heyerdahl
- Zheng He
Per acabar, escriu un comentari fonamentat sobre aquesta afirmació:
“Els grans viatges i exploracions es van produir exclusivament en l’edat moderna i els van protagonitzar personatges europeus.”
Notes per al docent:
Si el vostre alumnat no se’n surt, doneu com a pistes algunes d’aquestes informacions:
– El primer mapa representa les navegacions dels fenicis per la Mediterrània, la costa atlàntica europea i un viatge molt especial: la circumnavegació d’Àfrica sortint des de la mar Roja i tornant a entrar a la Mediterrània passant per l’estret de Gibraltar. Aquest viatge, segons l’historiador grec Heròdot, es va dur a terme pels voltants de l’any 600 abans de Crist.
– El segon mapa mostra els principals camins de la Ruta de la Seda. Hi ha registres d’alguns trams des del paleolític, i va anar creixent durant l’antiguitat i les edats mitjana i moderna. A diferència de la resta de viatges, en molt poques ocasions els viatgers feien la ruta de punta a punta: molt sovint eren les mercaderies, que passaven de mà en mà de diferents comerciants, les que feien els viatges més llargs. El viatger més conegut que va recórrer la Ruta de la Seda va ser Marco Polo, que l’any 1271 va anar i tornar des de Venècia fins a la Xina, passant per l’Orient Mitjà i l’Àsia Central.
– En el tercer mapa es poden veure les rutes d’expansió dels pobladors dels diferents arxipèlags del Pacífic. Segons la teoria més acceptada, els primers pobladors venien de la zona del sud-est asiàtic, però també hi ha qui opina que alguns pobladors provenien de la costa sud-americana, com va intentar demostrar l’explorador Thor Heyerdahl amb el viatge de la Kon Tiki (1947), que reproduiria aquesta ruta antiga des de l’actual Perú.
– El quart mapa situa les expedicions marítimes realitzades per l’almirall xinès Zheng He des de la ciutat de Nanjing per tot el sud-est asiàtic i el nord de l’Índic fins a Aràbia i la costa de l’Àfrica oriental.
Tots aquests viatges demostren que les grans exploracions no es van dur a terme exclusivament durant l’edat moderna ni van ser sempre empreses per europeus.
SÚPER