Quina capacitat de transport!

15 març 21 | La Notícia de la Setmana

Aquests dies es parla molt de les ampliacions tant de l’aeroport com del port de Barcelona, i d’altres d’arreu del món. L’augment de la capacitat de transport dels vaixells mercants d’última generació és tan important que obliga a reformar i ampliar els ports de les grans ciutats portuàries i comercials. Et proposem dos grups de reptes, uns per comparar aquests vaixells immensos amb altres de més antics i uns altres per examinar algunes característiques del llenguatge nàutic, que serveix tant per als vaixells antics com per als contemporanis.

Si ets profe de mates…

Et proposem que treballis aquest repte amb l’alumnat:

REPTE: CALCULEU QUIN PES PODEN ARRIBAR A TENIR ELS CONTENIDORS DELS GRANS MERCANTS I RAONEU COM HA EVOLUCIONAT EL TRANSPORT MARÍTIM

Els bucs portacontenidors actuals, molt automatitzats, poden transportar més tones de mercaderies que la flota mercant sencera de tot un regne de l’Edat Moderna. Per exemple, l’any 1582, la flota mercant anglesa, amb centenars de vaixells i 16.000 mariners, tenia una capacitat total de transport de 68.000 tones. El portacontenidors OOCL Hong Kong, batejat l’any 2017, pot transportar 197.000 tones i només necessita una tripulació de 22 persones!

 

1. Fixeu-vos en aquesta fotografia de la popa del vaixell OOCL Hong Kong (aquí podeu veure on és en aquest moment):

  • Quantes files de contenidors podeu veure, de babord a estribord, en l’última posició del vaixell?
  • I quants nivells de contenidors compteu, de baix a dalt?
  • Si hi ha 24 badies de contenidors, de popa a proa, quants contenidors pot arribar a transportar per sobre de la coberta el vaixell?
  • Si cada contenidor té un volum de 2 TEU (Twenty-foot Equivalent Unit, la unitat de capacitat d’un contenidor de 20 peus, és a dir, de 6,1 m de llarg), quantes TEU porta per sobre de la coberta?
  • Si l’OOCL Hong Kong pot transportar fins uns 21.400 TEU, quants contenidors pot transportar a l’espai per sota de la coberta?
  • Si la capacitat de càrrega total és d’unes 197.000 tones, quant pot arribar a pesar cada contenidor amb les mercaderies que emmagatzema?
  • Com estan ordenats els contenidors?
Notes per al docent

Els contenidors estan ordenats amb fileres, columnes i pisos. En el llenguatge tècnic, es parla de files (de babord a estribord), badies (de popa a proa) i nivells (de baix a dalt).

Hi ha 23 files i 8 nivells de contenidors per sobre de la coberta a l’última badia del vaixell. Com que a coberta hi ha 24 badies de popa a proa, en conseqüència pot arribar a transportar uns 4.416 contenidors (23 × 8 × 24 = 4.416).

Com que cada contenidor fa 2 TEU, per sobre de la coberta pot dur 4.416 × 2 = 8.832 TEU.

Per sota de la coberta durà 21.400 − 8.832 = 12.568 TEU, que dividit entre 2 TEU/contenidor resulta 6.284 contenidors. En total, porta 10.700 contenidors.

Si la capacitat de càrrega total és de 197.000 tones, es divideix entre 10.700 i surt que cada contenidor es pot omplir fins arribar a pesar unes 18,4 tones de mitjana.

2. Compareu l’eficiència dels mariners de l’OOCL Hong Kong amb els de la flota anglesa del 1582, formada per vaixells com els d’aquesta il·lustració:

  • Amb les dades inicials, quantes tones tocaven a cada mariner anglès del 1582? I a cada tripulant de l’OOCL Hong Kong?
  • Quantes vegades resulta més eficient un mariner del portacontenidors que un dels antics mariners anglesos? Per que creus que és possible aquesta diferència?
Notes per al docent

Si el 1582 calien 16.000 mariners per 68.000 tones, tocaven a 4,25 tones per mariner. En canvi, a l’OOCL Hong Kong es reparteixen 197.000 tones entre 22 mariners, i això vol dir que a cada un li toquen 8.954,5 tones! El mariner contemporani és 8.954,5 : 4,25 = 2.106,94 vegades més eficient, una diferència que només s’explica per la diferència de capacitat entre els antics vaixells moguts pel vent, que necessitaven molt personal per ocupar-se de les veles, nit i dia, i els vaixells moderns, que es piloten amb l’ajuda d’ordinadors i un munt de sistemes automatitzats de navegació, alguns fins i tot controlats per satèl·lit.

Si ets profe de llengua…

Et proposem que treballis aquest repte amb l’alumnat:

REPTE: TROBEU DEFINICIONS DE TERMES NÀUTICS I ESBRINEU PER QUÈ SÓN NECESSARIS

En el repte de mates s’han fet servir uns quants termes nàutics que serveixen per indicar posicions en un vaixell: proa, popa, estribord i babord.

 

1. Definiu què vol dir cadascuna d’aquestes paraules, dibuixeu un esquema d’un vaixell i poseu-les a lloc.

2. Investigueu per què, si en el llenguatge de cada dia ja tenim paraules per indicar el mateix, els mariners no fan servir les mateixes.

Notes per al docent

Proa és la part davantera del vaixell, en el sentit normal de navegació, i popa la del darrera. Estribord és el costat dret del vaixell, mirat de popa a proa, i babord el de l’esquerra, vist de la mateixa manera.

El motiu de fer servir uns termes diferents és que, quan treballen en un vaixell, els mariners poden estar mirant cap a qualsevol direcció: com que tothom té el costum de parlar de dreta, esquerra, davant i darrera amb referència amb el propi cos, fer servir aquests termes podria dur a confusions. En canvi, proa, popa, estribord i babord són posicions del vaixell, les mateixes per tothom a bord, miri cap a on miri. I no calen termes especials per parlar d’amunt o avall, perquè són les mateixes orientacions per a qualsevol persona.

Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat