Llibertat d’expressió a les xarxes
Aquesta acció va ser el punt culminant de la campanya de Trump de negació dels resultats electorals. Veient quin era el contingut del seu discurs, molts mitjans de comunicació van publicar les declaracions del president acompanyades de notes que advertien de les falsedats que contenien. Però la decisió més radical la van prendre els responsables de Twitter, que van cancel·lar de manera permanent el compte de Trump, perquè consideraven que moltes de les seves piulades violaven greument la política d’integritat cívica de la xarxa social.
La decisió va generar un debat interessant, perquè representa un abans i un després en la història de la llibertat d’expressió a les xarxes socials. Des de la Notícia de la Setmana us presentem un repte amb algunes propostes per debatre a classe sobre aquesta qüestió.
Si ets tutora o tutor…
Pots treballar aquest repte amb les teves i els teus alumnes:
REPTE: COM S’HAN DE REGULAR LES INFORMACIONS QUE ES PUBLIQUEN A LES XARXES?
1. Investiga quin és el nombre de falsedats que es calcula que ha publicat Trump durant els seus quatre anys com a president, segons el recompte del diari The Washington Post.
- Quantes en surten per dia, de mitjana?
2. Esbrina si s’han cancel·lat comptes d’altres plataformes de serveis de comunicació en xarxa.
- En cas afirmatiu, a quants usuaris afecta aproximadament? A quin ordre de magnitud correspon: 10, 100, 1.000 persones…?
3. Coneixes el cas d’alguna persona que hagi estat expulsada d’una xarxa o d’un fòrum digital? Quina opinió tens sobre el fet?
- Prepareu, en grup, un resum de les circumstàncies del cas (on va passar, a quin motiu es va deure el bandeig, si va ser permanent o limitat a un temps, etc.) i valoreu si creieu que va ser una mesura encertada o no.
4. Després de treballar els punts anteriors, debateu si la llibertat d’expressió a les xarxes socials ha d’estar sempre per sobre de la veracitat del que es publica o si els continguts s’han de regular d’alguna manera.
- Per valorar millor les opcions, us proposem que prepareu dues llistes: una amb els avantatges d’establir algun control sobre el que es publica i una altra amb els riscos de limitar la llibertat d’expressió (per exemple, es podria evitar la difusió de mentides, però es corre el risc d’eliminar les opinions dels qui no pensen com qui exerceix el control).
- Considereu, en cas que fos necessària una regulació, qui l’hauria de dur a terme. Es pot deixar que s’autoreguli per part dels usuaris o cal una autoritat que se n’ocupi? Com s’haurien de prendre les decisions en cada una de les opcions?
5. Aquests dies també es parla molt d’un nou tipus d’esclavatge: l’esclavatge digital o l’esclavatge de les pantalles. Investigueu a què es refereix aquesta alarma.
A la pàgina Fact Checker de The Washington Post s’afirma que Trump va publicar 30.573 informacions falses, i això representa una mitjana de més de 20 per dia. Podeu trobar-ne una anàlisi a la pàgina de Wikipedia Veracidad de las declaraciones de Donald Trump.
La cancel·lació de comptes de QAnon afecta més de 70.000 persones seguidores de Trump.
Per treballar l’apartat del repte sobre l’esclavatge digital podeu demanar als alumnes que mirin amb atenció aquest vídeo sobre l’ús de les xarxes socials.
També us recomanem una notícia de Vilaweb sobre el rastre que deixem a les xarxes, i una altra d’El Nacional sobre el perill de penjar segons quines fotografies a les xarxes.
