Cal saber perdre
Fins que no es va poder proclamar un vencedor, tots dos candidats van mantenir actituds diferents. Mentre el president sortint demanava que s’aturés el recompte de vots quan duia avantatge i afirmava que, en cas de perdre, interposaria denúncies per frau i que arribaria fins al Tribunal Suprem dels Estats Units, Joe Biden feia declaracions en què manifestava la seva confiança en la victòria i demanava paciència als seus partidaris, a l’espera de les dades finals. Cap dels dos candidats contemplava la derrota, però comunicaven missatges molt diferents.
Si ets tutora o tutor…
Plantegeu aquest repte als vostres alumnes sobre l’actitud del que no sap perdre:
- Si cap dels dos admetia haver perdut, què és el que fa que es valorin de manera diferent les seves actituds?
Mentre que l’actitud de no saber perdre té connotacions negatives, s’acostuma a valorar de forma positiva l’actitud de no donar-se per vençut. Encara que totes dues reaccions tenen en comú el fet de no acceptar la derrota, es poden trobar diferències clares entre l’una i altra:
— Qui no sap perdre manté la seva actitud contra l’evidència dels fets i acostuma a centrar-se en qui o què pot ser el culpable del seu mal resultat, sense considerar amb sinceritat que ell en pugui ser el responsable. Torna una vegada i una altra sobre els fets passats i dedica poca atenció a pensar com hauria d’actuar en una situació semblant futura, de manera que no aprèn res.
– Qui no es dona per vençut accepta la realitat dels fets, encara que no la dóna per definitiva. La seva preocupació principal és mantenir l’esperança fins que hi hagi un resultat final, i pensar en quines opcions li queden per canviar la situació a favor seu: examina el que ha passat però amb el propòsit de corregir-se i fer-ho més bé en un futur, si és que acaba perdent (una possibilitat que mai no nega del tot, al contrari de qui no sap perdre).
Podeu treballar més la comparació entre aquestes dues actituds demanant a l’alumnat que descrigui una situació en què els hagi costat acceptar que han perdut (en l’àmbit de l’esport, en un sorteig, en una juguesca, etc.). Han de fer una llista amb els diferents casos i veure si la seva resposta estava més en la línia del que no sap perdre o en la del que no es dona per vençut, i argumentar en cada cas per què. Després, analitzeu cada cas i elaboreu una mena de protocol de grup que ajudi a acceptar la derrota.
També podeu treballar un altre aspecte de situacions com la presentada en aquesta notícia: la necessitat de tenir paciència, és a dir, de ser capaços d’esperar l’evolució dels esdeveniments, sense voler uns resultats immediats (com sí que els exigeix el que no sap perdre). Podeu posar exemples d’altres casos en què és clara la necessitat d’acceptar que les expectatives que es tenien poden no acomplir-se:
– Covid-19: Durant la primavera passada, tot indicava que l’arribada de les temperatures altes de l’estiu dificultaria la transmissió dels coronavirus i la intensitat de la pandèmia afluixaria. No va ser així.
– Exàmens: Molt sovint es dona per fet que un examen ha anat força bé o força malament, i el resultat sorprèn perquè no és l’esperat.
– Esports: Els pronòstics sobre els resultats de partits de competició de molts esports sovint no es compleixen i guanya l’equip o l’esportista pel qual ningú apostava. Segur que ho heu viscut alguna vegada.
Podeu demanar a l’alumnat que descriguin experiències personals seves de situacions d’aquest tipus, i que analitzin què va poder fer que les seves previsions resultessin equivocades; per exemple, manca d’informació o posar pel davant el desig a l’examen de la realitat.
