Fakes o notícies falses sobre el coronavirus!

19 oct. 20 | La Notícia de la Setmana

Fa més de mig any que vivim la pandèmia causada pel virus SARS CoV-2 i no deixem de rebre una quantitat enorme de notícies, un bon nombre de les quals s’han denunciat com a falsedats que poden perjudicar molt tots els esforços en la lluita contra la malaltia del coronavirus. Es tracta del que es coneix com a fake news (notícies falses), presents en els mitjans de comunicació i, sobretot, en les xarxes socials des de fa temps.

Si ets tutora o tutor…

Plantegeu aquest repte als vostres alumnes:

No cal que sospitem de totes les notícies però sí que hem de tenir sempre en compte una sèrie de criteris que ens ajudaran a decidir quines s’han d’examinar amb més atenció. De vegades, caldrà fer un cert treball d’investigació i reflexió, sense el qual no és possible dir si una notícia és legítima o una fake new que mira d’enredar-nos. Aquí teniu cinc d’aquests criteris de sospita:

  1. S’identifica l’autor del que afirma la notícia? Si és així, és algú conegut o que presenti unes credencials d’expert? Cal desconfiar de les informacions que no diguin qui hi ha al darrera i, a més, cal veure si qui es diu que afirma una cosa és un expert en la matèria del cas.
  2. De quan és aquesta notícia? Una informació relativament antiga ens ha de fer sospitar que pot haver quedat anul·lada per nous fets o descobriments, i una de massa recent pot resultar sospitosa perquè hi ha aspectes que demanen més temps d’anàlisi o estudi (per exemple, l’efectivitat d’una vacuna no es pot determinar en pocs dies).
  3. Se sap qui ha publicat aquesta notícia? De vegades s’afirma que una notícia ja ha sortit, per exemple, a la premsa estrangera o en una publicació científica, però no es diu quines són. Les fonts han de ser concretes.
  4. Es fan moltes afirmacions de manera absoluta? Poques vegades les coses són o blanques o negres, funcionen sempre o no funcionen mai, són veritat en tots els casos o no hi ha ni una vegada en què hagin passat… Si tota la informació és així de taxativa, hi ha més motius per sospitar de la seva correcció.
  5. La notícia dona informació o només provoca emocions? Encara que una cosa no treu l’altra, si una notícia ofereix dades concretes que es puguin verificar o desmentir és d’entrada més fiable que una altra que veiem que té com a objectiu, per exemple, fer por o despertar la indignació de qui la rep.

REPTE: QUINS SENYALS D’ALARMA ACTIVEN AQUESTES NOTÍCIES?

Analitzeu les preguntes anteriors i valoreu quins criteris de sospita creieu que s’haurien d’aplicar a cada una de les vuit notícies següents per detectar si són, o no, fake news:

  1. El SARS CoV-2 ha estat creat per alguna empresa farmacèutica o bioinformàtica.
  2. Aquesta empresa va difondre el virus a la Xina a finals de l’any 2019 perquè és un país molt poblat (hi ha 1.300.000.000 d’habitants). Ara demana finançament per crear-ne la vacuna.
  3. El SARS CoV-2 es pot transmetre a través de picades de mosquit.
  4. El fred i la neu maten el SARS CoV-2.
  5. La cocaïna o beure una miqueta de lleixiu pot protegir de la COVID-19.
  6. Les PCR donen positiu amb qualsevol dels virus amb els quals convivim.
  7. Els nens són immunes a la COVID-19.
  8. L’ús de mascaretes provoca hipòxia i és inútil contra aquest virus.
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
Nota per al docent:

– Podeu demanar als alumnes que pensin quins altres indicis poden fer aconsellable comprovar la veracitat d’una notícia. Afegiu-los a la llista de criteris de sospita i mireu com afecten les vuit notícies.

– Us donem un exemple de resolució del repte per a una notícia, per si considereu que es pot explicar als alumnes per motivar-los o ajudar-los a iniciar l’activitat:

“El SARS CoV-2 ha estat creat per alguna empresa farmacèutica o bioinformàtica.”

Aquest tipus d’afirmació s’ha pogut llegir molt sovint a les xarxes socials però mai va acompanyada de la persona que l’escriu i, encara menys, de les fonts d’experts o de centres de recerca que l’haurien de validar. Si fos certa hauria de ser relativament fàcil explicar quina és l’empresa afectada. D’entrada també es nota que la notícia busca atacar la indústria farmacèutica com a font d’aquesta pandèmia. Les notícies que, en canvi, expliquen com la majoria de malalties de l’espècie humana provenen d’altres animals sempre estan molt més documentades, i sovint demostren aquest fet.