Què ha passat aquest estiu?
Les vacances d’aquest estiu possiblement s’han fet més llargues que les de qualsevol altre. En tot cas, la situació que estem vivint a causa de la pandèmia segur que les ha fet diferents.
Abans de treballar les diferents notícies que hem triat, volem dir-vos que som conscients que la notícia més important d’aquests dies és l’inici del nou curs escolar i el retorn a les escoles en plena pandèmia. Caldrà estar molt atents a les mesures de prevenció de contagi per coronavirus i, per tant, demanar als alumnes que segueixin les indicacions que doneu el professorat i l’equip directiu de l’escola. Que tot vagi molt bé!
Ara sí, iniciem el sisè curs de “La Notícia de la Setmana” com hem fet cada un d’aquests anys: comentant les notícies de l’estiu que considerem més rellevants. Aquest curs, a més, us plantejarem un petit repte cada setmana per si us ve de gust resoldre’l. En aquest primer lliurament ja en teniu un. Esperem que us agradi!
Si ets tutora o tutor…
Fixeu-vos en aquestes notícies que hem pogut seguir durant l’estiu:
1 Arriba la segona onada de Covid-19.
El coronavirus SARS-CoV-2, que provoca la malaltia anomenada COVID-19, ha estat el responsable d’una segona onada de contagis durant aquest estiu. Les sospites que la calor i la humitat dificultarien els contagis i les infeccions no s’han confirmat, i ara ens trobem en una situació molt complexa, perquè no sabem si l’inici del nou curs escolar encara facilitarà més la propagació de la malaltia.
Els organismes que contenien el coronavirus en primer lloc són mamífers. I d’aquests mamífers, que es creu que són ratpenats o pangolins, va passar a alguna o algunes persones, no se sap amb seguretat com. Aquesta persona va emmalaltir i va contagiar les que tenia més a prop, i aquestes a unes altres, i a unes altres. I com que es contagia molt fàcilment, la malaltia s’ha anat escampant des del desembre passat per gairebé tots els països del món.
La situació de pandèmia ens ha agafat per sorpresa perquè semblava que una cosa així no podia passar; estàvem convençuts que els grans avenços biomèdics eren prou importants com per evitar una epidèmia global, i no ha estat així. El que estem vivint, però, ha passat moltes vegades en el passat, de manera que ens podem imaginar què sentien els nostres avantpassats quan els va tocar viure’n alguna (i amb molts menys mitjans per combatre-la!).
REPTE: QUÈ EN SAPS, DE LES PANDÈMIES DEL PASSAT?
Investigueu i responeu aquestes preguntes:
- S’han produït altres pandèmies causades per virus al llarg de la història? Quins virus les van causar? I de bacterianes? Quins bacteris les van causar? N’hi haurà més, en el futur?
2 Es detecta el forat negre més gran trobat fins ara:
Al principi del mes de setembre es van detectar i enregistrar unes ones gravitacionals extremadament intenses. Els científics asseguren que han de ser fruit de la fusió de dos forats negres que n’ha format un que és, com a mínim, 150 vegades més gran que el Sol.
Els forats negres són zones de l’espai on la matèria hi està condensada amb una densitat altíssima i en què, per tant, la gravetat és molt elevada (ho és tant que no se n’escapa ni la llum!).
- A part dels forats negres, quin és el vostre objecte astronòmic preferit?
3 Black lives matter.
La mort de George Floyd a mans de la policia de Minneapolis, el passat 25 de maig, va ser el detonant d’una onada de protestes contra el racisme als Estats Units i més enllà de les seves fronteres. El lema “Black lives matter” acompanya les nombroses manifestacions i els actes de protesta de tota mena que no s’han deixat de convocar des d’aquell dia. La repetició de situacions similars a la mort de Floyd ha contribuït a donar impuls a aquesta campanya.
- Com us sembla que aquestes protestes afectaran el resultat de les eleccions dels EUA d’aquest novembre? Us en parlarem quan arribi el moment!
- Feu una llista d’altres coses que creieu que realment són importants, i una altra de coses que en realitat no ho són tant com s’acostuma a creure.
4 Explosió immensa a Beirut.
El dia 4 d’agost, una explosió immensa al port de Beirut, la capital del Líban, va deixar tothom impactat. 2.750 tones de nitrat d’amoni, un compost altament reactiu i que estava emmagatzemat en males condicions després d’haver-se confiscat feia una anys, va explotar a causa d’un incendi iniciat en una zona pròxima. L’explosió va causar 190 morts i 6.500 ferits.
- En aquests vídeos, per què se sent el so de l’explosió uns segons després que aquesta s’hagi produït? Per què hi ha aquest decalatge de temps? En quin altre fenomen percebem aquest espai de temps entre llum i so?
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
Nota per al docent:
Podeu aprofitar aquesta informació per parlar amb l’alumnat abans de preparar el repte:
- Els virus són 10.000 vegades més petits que un mil·límetre, per això no els veiem. Nosaltres podem veure coses 10 vegades més petites que un mil·límetre de longitud, però 10.000 vegades més petites és massa!
- Un virus dins d’un ésser viu (sigui un bacteri, un fong, una planta o un animal) s’activa quan entra en contacte amb uns tipus determinats de cèl·lules i s’hi reprodueix. El virus necessita l’ADN de la cèl·lula que parasita per a multiplicar-se. És la mateixa cèl·lula la que fa còpies del virus que la infecta.
- Els virus viuen, doncs, dins d’altres organismes. A l’exterior resisteixen poc temps i moren. A l’aigua n’hi ha moltíssims, sobretot al mar, però la gran majoria són els que parasiten els bacteris.
- Els bacteris també poden causar infeccions. Són entre 10 i 100 vegades més grossos que els virus. Són éssers vius molt senzills però amb més autonomia que els virus.
Resposta del REPTE: Anys enrere, la humanitat ja va patir altres pandèmies causades per virus, com la de la grip (virus gripals A i B), la verola (Orthopoxvirus) o la SIDA (VIH). També se’n van patir d’altres causades per bacteris, com la pesta negra (Yersinia pestis) i el còlera (Vibrio cholerae).
I sempre hi haurà pandèmies. Els éssers vius més grossos, com les plantes i els animals, convivim amb éssers vius molt més petits, com els bacteris (molts dels quals els necessitem per sobreviure) i els virus.
(Podeu considerar el repte assolit si els alumnes us parlen d’una d’aquestes pandèmies víriques i d’una altra de bacteriana.)
Podeu comentar amb l’alumnat que també hi ha pandèmies ocasionades per protozous, com per exemple la malària o paludisme. Actualment, aquesta malaltia causa centenars de milers de morts cada any a les zones tropicals de tot el món. No fa tants anys que aquesta malaltia era present a les zones humides (deltes i aiguamolls) del nostre país. No va desaparèixer com a malaltia endèmica fins l’any 1964, quan es va declarar oficialment que el país n’estava lliure (Espanya va ser l’últim país europeu a rebre la declaració). I no es descarta que amb l’increment de la temperatura a causa del canvi climàtic pugui tornar a causar problemes en un futur proper.
