La natura guanya terreny
Si ets profe de ciències…
Et proposem treballar aquests tres reptes amb els vostres alumnes:
1. Què fa la natura quan no hi som?
Fixeu-vos en la fotografia: s’hi veuen tres margallons joves que neixen a terra, arran d’un mur de separació entre una avinguda i la ronda del Litoral, a Barcelona. Creieu que els hi han plantat persones treballadores de Parcs i Jardins o que hi han arribat d’una altra manera? Treballeu el repte següent per veure com el fet de limitar l’acció humana ha ajudat la natura a recuperar espai.
REPTE: INDIQUEU EN UN MAPA PER ON S’HA EXPANDIT LA NATURA
Amb la disminució de l’activitat humana a l’espai públic, molts vegetals i animals han estès la seva presència a zones on abans no se’ls trobava. De segur que n’heu vist en llocs insòlits: feu-ne una fotografia i anoteu el lloc on l’heu pres. Si tothom de classe hi col·labora, en poc temps podeu preparar un mapa que reculli les zones recuperades per la natura en el vostre entorn.
2 Què li fem a la natura, si no anem amb cura?
Sabeu què són les espècies invasores? Busqueu informació sobre l’impacte d’aquests animals i vegetals, i atreviu-vos a treballar el repte següent:
REPTE: QUINES ESPÈCIES INVASORES HI HA A PROP VOSTRE?
Segur que, sense que en sigueu conscients, hi ha un munt d’espècies que són o han estat invasores al vostre entorn, com els eucaliptus de la imatge, d’origen australià. Trobeu-ne tres, d’animals o de vegetals, i feu una fitxa de cadascuna per compartir després la informació amb els vostres companys i companyes.
Es consideren espècies invasores les que han arribat a un territori determinat per l’acció voluntària o involuntària de l’ésser humà, i que han pogut expandir-se i mantenir-se sense necessitat de l’acció humana, moltes vegades en perjudici d’espècies autòctones. Podeu trobar molta informació en aquests documents: Les espècies exòtiques de Catalunya i Què són les plantes invasores? Entre els animals, són força coneguts els estralls del visó americà (Neovison vison), del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) o del musclo zebra (Dreissena polymorpha), per no parlar del mosquit tigre (Aedes albopictus). De vegetals, la llista és enorme si es compta que espècies com la figuera (Ficus carica) van ser introduïdes fa milers d’anys a l’Europa mediterrània des d’Àsia. Si voleu donar una pista al vostre alumnat, hi ha una indicació que els pot ser molt útil: la jardineria és una de les activitats que més afavoreix la invasió d’espècies exòtiques, ja que moltes de les plantes que fa servir tenen origen en regions allunyades del planeta, com les hortènsies, originàries de la Xina i el Japó.
Procureu que a les fitxes que realitzin els alumnes quedi clar almenys l’espècie detectada (nom comú i nom científic), on l’han trobat i quin n’és l’origen. També poden recollir un altre tipus d’informació, com si es va introduir amb algun propòsit determinat (per exemple, l’eucaliptus es va portar pel seu ràpid creixement, útil per a la producció de fusta, i la patata i el tomàquet van venir des d’Amèrica com a aliments).
3 Com podem ajudar en la recuperació de la natura?
L’any 2002 es va posar en marxa un pla de protecció del linx ibèric, en aquells moments una espècie molt amenaçada, catalogada com en perill d’extinció. L’any 2020 la població de linx ibèric s’havia multiplicat gairebé per deu: mentre que el 2002 només hi havia 94 individus detectats, a finals de 2020 ja n’hi ha 894. L’èxit de la recuperació de la població d’aquest felí ha facilitat que es mantinguin les ajudes de la Unió Europea destinades a la seva protecció, que es faran servir per millorar la connexió entre les diverses poblacions que hi ha a Andalusia, Portugal, Extremadura i Castella-La Manxa, abans aïllades entre elles. Incrementar el territori global de distribució d’aquest animal i millorar amb una certa protecció els passadissos de terreny que poden actuar de “pont” entre zones on viuen ha de facilitar mantenir el ritme de recuperació de l’espècie. Un fet que convida a l’optimisme en aquest projecte de conservació del linx és que ja s’han comptabilitzat fins a 121 femelles reproductores: es considera que quan s’arribi a 125 podria descatalogar-se l’espècie com a “en perill d’extinció” i situar-la en la categoria de “vulnerable”, si s’aconsegueix mantenir aquesta xifra durant cinc any consecutius.
REPTE: HI HA LINXS A CATALUNYA?
No hi ha cap població de linxs estable a Catalunya, però us demanem que investigueu si alguna vegada se n’ha trobat algun exemplar a Catalunya, en temps recents.
Podeu avaluar molt positivament la feina que fan els alumnes si esbrinen que el 2018 es va capturar un linx a Catalunya: el 6 de juny es va capturar un linx ibèric (Lynx pardinus), anomenat Litio, que s’havia detectat en una finca de cirerers de Santa Coloma de Cervelló una setmana abans. La notícia va tenir molt de ressò perquè feia més de 80 anys que no es tenien proves clares que hi hagués cap exemplar de linx a Catalunya i perquè aquest exemplar havia estat alliberat tres anys enrere a Portugal, seguint un programa de recuperació del linx ibèric al sud de la Península. Aquest programa, anomenat LINXEXSITU, es dirigeix des del Parc Natural de Doñana, a Andalusia, i és operatiu des del 2004. Contempla l’alliberament de linxs en zones idònies ecològicament per a la seva supervivència, però externes al parc. Per això s’inclou un subprograma de reproducció en captivitat, que és una bona font de nous individus de l’espècie.
Quan se’l va trobar a Catalunya, feia 19 mesos que s’havia perdut la pista del Litio (el collar localitzador equipat amb GPS va deixar d’emetre senyals) i va ser sorprenent trobar-lo a més de 1.200 km del lloc de reintroducció. El linx va ser tornat a deixar en llibertat al sud de la Península ibèrica. Per què no se’l va deixar on se’l va trobar, en una zona plena de conills (conills i llebres són les preses preferides dels linxs) i on és evident que s’hi trobava bé, és una pregunta que ha quedat per respondre, tot i que l’alta densitat de població humana de la zona no és d’entrada una bona característica per deixar-l’hi.
En tot cas, el programa LINXEXSITU és una mostra de com l’acció humana, ben dirigida, pot afavorir la recuperació del patrimoni natural i ajudar a mantenir la diversitat biològica, sovint amenaçada per l’expansió de les activitats humanes.
