25a Setmana de la Ciència

18 nov. 20 | La Notícia de la Setmana

Del 14 al 29 de novembre té lloc la 25a Setmana de la Ciència. Sí, ja fa 25 anys que es convoquen tots els alumnes d’educació secundària a participar d’una setmana plena d’activitats, xerrades, tallers i taules rodones sobre ciència. Podeu trobar les activitats programades i informació sobre els continguts a la pàgina web oficial de la Setmana.

Si una cosa caracteritza les investigacions científiques més innovadores és la creixent complexitat tant dels fenòmens que s’estudien com de les estratègies amb què s’examinen, i això fa que la ciència d’avançada actual necessiti programes i instal·lacions d’alta tecnologia. Des de la Notícia de la Setmana us proposem una primera activitat per informar-vos millor sobre aquests recursos científics tan extraordinaris.

Però també es pot fer ciència i aprendre les bases dels fonaments de la ciència amb instruments més senzills i versàtils, com l’ItiCub (un cub de plàstic que acompanya els materials de matemàtiques de la col·lecció Itineraris de Text), que us proposem que feu servir en dues activitats diferents de ciència a l’abast de tothom. En cas que no tingueu ItiCubs podeu realitzar les activitats que us proposem amb recipients com capses de galetes o tetrabrics, entre d’altres.

Si ets profe de ciències…

Et proposem tres activitats:

1 Les institucions científiques capdavanteres de Catalunya.

  • Sabeu què són les anomenades “Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars”?

REPTE PER A ESO: Busqueu informació sobre quines són les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars que hi ha a Catalunya. Informeu-vos sobre les que us semblin més interessants i trieu-ne una. Per equips, prepareu una presentació per explicar a la resta de la classe quina infraestructura heu triat, en què consisteix i per a quina mena d’investigacions es fa servir.

Nota per al docent

Us suggerim la lectura de l’article: “Els premis Nobel s’encallen en una concepció errònia de la ciència”, del periodista científic Toni Pou, publicat recentment al diari ARA. L’autor hi assenyala com la pràctica de la ciència cada vegada s’allunya més de com era en l’època en què es van instituir els premis Nobel. Amb aquesta lectura, podreu començar a reflexionar sobre la complexitat de la recerca actual.

– Les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars, com el sincrotró ALBA o el Centre Nacional de Supercomputació (conegut perquè gestiona el supercomputador Mare Nostrum) són instal·lacions i institucions d’investigació científica d’altíssima tecnologia, dedicades a diferents àrees de la ciència i la tecnologia. Podeu començar a elaborar el llistat de les que són presents a Catalunya amb la informació d’aquesta pàgina web i també amb l’article que els dedica la Viquipèdia. Hi ha altres institucions capdavanteres que no apareixen en aquest llistat i que poden ser d’interès, com el Grup de Recerca de Fotònica de la UPC o el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

2 A la Lluna hi ha aigua, però tampoc gaire…

No fa gaires dies, la NASA va anunciar que s’havia detectat la presència d’aigua a la superfície de la Lluna en una quantitat més gran de la que es creia (una mitjana de 400 grams d’aigua per cada tona de sorra). Llegeix els detalls de la notícia (i fes servir l’ItiCub per fer el repte següent).

REPTE PER A PRIMÀRIA: Representa aquesta proporció amb el teu ItiCub

Aquest repte consisteix a calcular la quantitat d’aigua que cal ficar a l’ItiCub, de manera que contingui la mateixa proporció que 400 grams d’aigua en una tona de sorra, que és la que hi ha a la Lluna. Considereu que l’ItiCub ple de sorra té una massa d’1,5 kg. Ja sabeu que ple d’aigua té una massa d’1 kg, perquè n’hi cap 1 litre… Un consell: comenceu per calcular quin volum d’aigua conté cada gota d’un comptagotes que tingueu a mà.

Nota per al docent

S’ha calculat que a la Lluna hi ha una quantitat mitjana de 400 grams d’aigua per cada tona de sorra. La quantitat d’aigua que caldrà ficar a l’ItiCub serà de 0,6 grams, és a dir, de 0,6 mil·lilitres, una gota petita! Amb aquesta comparativa es pot veure que hi ha molt poca quantitat d’aigua sota la superfície coberta per sorra, de manera que encara s’ha d’estudiar si és aigua que es pugui aprofitar. Si fos el cas, aquesta descoberta ajudaria a reformular els estudis que ja hi ha en marxa de cara a establir una colònia permanent de persones a la Lluna.

Com que la mesura d’una gota és molt variable segons com s’obtingui, aconselleu a l’alumnat que comencin per veure quin n’és el volum, aprofitant qualsevol recipient de cuina o de laboratori amb marques de capacitat: que comptin quantes gotes calen per omplir 50 o 100 mL, i que calculin el volum mitjà de cada una amb la divisió del volum total entre el nombre de gotes necessari per aconseguir-lo.

3 Comenceu la vostra col·lecció de petjades.

REPTE PER A PRIMÀRIA: Feu servir l’ItiCub per treure motllos de petjades i rastres seguint les indicacions que s’expliquen a continuació:

  1. Munta un ItiCub i cobreix-ne les arestes amb cinta adhesiva per segellar-lo hermèticament:
  2. Una vegada muntat, retalla’n la base, és a dir, la cara oposada a la del forat rodó. T’ha de quedar la base completament oberta.
  3. Surt a la cerca d’una petjada. Les que van millor són les que deixen els animals en zones fangoses, com la vora d’un riu o els voltants d’una font o un bassal.
  4. Una vegada la tinguis localitzada, has de posar l’ItiCub a sobre, de manera que quedi emmarcada per la base retallada, amb el forat rodó a la part de dalt. Si marques el contorn de l’ItiCub amb un bastonet, encaixarà millor.
  5. Porta en una ampolla una mica de pols de guix o escaiola i en una altra una mica d’aigua. Barreja-les quan tinguis l’ItiCub en posició sobre la petjada per fer una massa que tingui una consistència com la de la mel. Fes proves abans, per veure quina quantitat de cada material necessitaràs per fer un quart de litre de pasta de guix. Quan ho tinguis, fes-la vessar dins l’ItiCub.
  6. No cal que omplis l’ItiCub, amb un parell de dits per sobre del terreny n’hi ha prou. Espera fins que agafi solidesa (una mica més d’un quart d’hora, segons la temperatura i la humitat) i excava per treure l’ItiCub, amb guix i una mica de terra, per ficar-lo en una bossa i endur-te’l.
  7. No desfacis el motllo immediatament: espera fins l’endemà perquè quedi ben sec. Com que l’ItiCub es pot desmuntar, pots rentar-lo i tornar-lo a muntar després de treure el motllo de la petjada, per fer-lo servir una altra vegada i ampliar la teva col·lecció.
  8. No acabis aquí! Mira a internet o a llibres de natura de quins animals són les petjades que has trobat. Apunta també quan i on has trobat la petjada. Així aniràs formant un conjunt de mostres científiques, ben documentades, que pots complementar amb fotos que hagis pres durant el procés.
Nota per al docent

Podeu començar una col·lecció de tota la classe, i incloure-hi també petjades de tot tipus d’animals, com rèptils, ocells, humans caminant o…ciclistes!

Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat