Qui està aforat, a l’escola?
Aquesta setmana ha estat notícia el debat al Congrés dels diputats sobre la reducció de les persones aforades, i, a partir de la notícia, ens preguntem què és un aforat i per què s’està plantejant aquesta reducció a l’Estat espanyol.
Un aforat és una persona que, pel fet d’exercir un càrrec públic o per la seva professió, gaudeix del dret, en cas de ser imputat per un delicte, de ser jutjat per un tribunal diferent al que correspondria a un ciutadà comú. A l’Estat espanyol hi ha milers de persones aforades: jutges, parlamentaris, membres de la reialesa… I a l’escola, hi ha algú que ho sigui?
Si ets tutor o tutora de grup…
Et proposem una activitat per treballar el per què de la necessitat, o no, que algunes persones siguin aforades, i, per tant, del debat al Congrés dels diputats sobre la reducció del nombre d’aforats:
1 Informeu-vos sobre els privilegis que tenen les persones aforades. Busqueu quantes persones aforades hi ha aproximadament a l’Estat espanyol. Després, contrasteu el nombre que hàgiu trobat amb el de persones aforades en altres estats europeus. Podeu entrar en aquest article d’El Periódico.
2 Plantegeu-vos aquestes preguntes que podeu respondre entre tots:
- Per què hi ha tantes persones aforades a l’estat?
- Us sembla bé que s’iniciï un debat al Congrés dels diputats sobre aquest fet? Justifiqueu la resposta.
- Us sembla bé que hi hagi persones aforades, o tothom hauria de ser tractat igual davant de la justícia? Per què?
- Quina diferència hi ha entre aforament i immunitat parlamentària?
Nota per al docent:
La base de l’aforament es troba en el càrrec o la professió que exerceix la persona en qüestió. Quan s’aplica als membres de cambres legislatives es parla d’immunitat parlamentària. Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyol del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats. A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial. L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres del govern i dels parlaments autonòmics, el Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat autònoma i, en el cas de l’Estat, dels membres de la família reial, del Congrés i el Senat, i dels magistrats, el Tribunal Suprem. Als Estats Units, el Regne Unit i Alemanya no existeix la figura de l’aforat, mentre que a França i a Portugal només és aforat el President de la República.
3 Investigueu si hi ha alguna persona aforada a l’escola. Feu-vos aquestes preguntes:
- Potser ho hauria d’estar l’equip directiu? O el delegat o la delegada de cada classe? Per quins motius?
- Si no n’hi trobeu, potser en lloc de Qui està aforat, a l’escola? us hem de preguntar Què està aforat, a l’escola?
Us donem unes pistes per trobar-ho, si n’hi ha:
- És un objecte de vidre.
- Està relacionat amb la capacitat.
- Acostuma a estar en algun laboratori.
- S’utilitza per a fer-hi mescles i dissolucions, o per agafar una quantitat exacta d’un líquid.
Busqueu l’altra accepció de la paraula aforat.
Nota per al docent:
Es possible que a l’escola hi tingueu algun recipient aforat (un matràs, una pipeta, una bureta, una proveta, etc.). En aquests objectes “estar aforat” significa que els recipients tenen una marca, una osca, que n’indica la capacitat a una temperatura determinada (normalment, a 20° C). Pot ser divertit aprofitar els dos significats de les paraules homònimes per fer aquest joc de pistes.
Si ets profe de mates…
1 Llegiu el text següent i calculeu quin percentatge d’aforats representen els diferents subgrups que s’hi esmenten.
A l’Estat espanyol hi ha actualment uns 250.000 aforats, dels quals aproximadament 232.000 són membres de les forces i cossos de seguretat estatals o autonòmics, cinc són de la família reial i la resta (uns 18.000) formen part d’institucions de l’Estat i de les Comunitats Autònomes (polítics, membres de les carreres judicial i fiscal, integrants d’òrgans com el Tribunal de Comptes i el Consell d’Estat, defensors del poble estatal i autonòmics, etc.)
2 Feu un gràfic de sectors on es visualitzin clarament els percentatges anteriors.
- Aquest gràfic ajuda a entendre que a l’Estat espanyol hi ha molts aforats?
- Si a Espanya hi hagués només 100 aforats, quina quantitat n’hi hauria de cada conjunt? I si n’hi hagués 1.000?
3 Busqueu quants aforats hi ha a França, Alemanya, Itàlia i Portugal. Després, feu un gràfic de sectors on es visualitzi quin percentatge d’aforats té cada país, incloent-hi Espanya.
- Quines dificultats heu trobat a l’hora de fer-lo?
Nota per al docent:
Per fer el gràfic s’haurien de sumar el total d’aforats d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Portugal i calcular quin tant per cent representa cada país. El percentatge d’aforats a l’Estat espanyol és tan gran en comparació al d’altres països que és gairebé impossible assignar-los un angle dibuixable.
Si ets profe de llengua…
Et proposem una activitat per analitzar el significat d’aforament i d’altres paraules de la mateixa arrel:
1 Busca informació sobre l’origen del terme aforament.
- De quina paraula prové? A quina llengua pertany?
- Explica quin era el significat original que tenia la paraula d’origen i quina relació té amb el significat o significats que té aforament per a nosaltres.
2 Tria, d’aquesta llista, quins mots creus que tenen el mateix origen que aforament i quins no. Justifica la tria, explicant quin és el significat de cada mot i com es relaciona amb l’origen comú d’aforament:
foraster foragitar àmfora fòrum forària metàfora foral foradar
Nota per al docent:
El terme aforament ve de dues paraules del llatí de significats molts propers: forum, que s’usava per parlar de l’exterior de les cases privades, és a dir, de l’espai públic, on es comerciava, es feia política i s’impartia justícia, i forus, que designava l’espai entre els bancs d’un circ, d’un teatre o de les fileres dels remers d’un vaixell de l’època, és a dir, a un espai mesurat i limitat. Tots dos mots tenien un origen comú indoeuropeu.
