Ara mateix surto d’una reunió amb tot l’equip pedagògic i editorial. Ha estat una reunió intensa, amb molt de contingut, amb molta participació i en què s’han treballat en profunditat qüestions no pas banals. De reunions en fem moltes; n’hi ha de rutinàries, d’altres són informatives o tenen un caràcter sobretot pràctic. La d’avui no. Ha estat una reunió d’idees, amb debat, i amb una bona dosi de passió, la que sovint ens fa sentir la nostra feina.
Avui he pogut comprovar un cop més que tenim, com a equip, un bon coneixement del món educatiu i del paper que hi poden tenir eines com les que fem nosaltres. He vist en els meus companys i companyes molta sensibilitat, molt de coneixement, molt de talent, moltes ganes de col·laborar i tota la voluntat per trobar la millor manera de fer materials rigorosos, atractius, potents, versàtils i realment útils per ensenyar i per aprendre en el món i la realitat d’avui a docents i estudiants d’avui. Hem parlat de didàctica, de processos d’aprenentatge, de competències bàsiques i de continguts, de mestres, professors, alumnes, aules… I de les eines que fem amb la nostra feina, és clar; i n’hem parlat des de tots els punts de vista: el científic i el didàctic, però també el gràfic. Hem parlat de l’objecte: del disseny, de materials, de formats, de tipus d’enquadernació, de suports diferents, físics i digitals…
Quan s’ha acabat la reunió he mirat una persona que fa pràctiques amb nosaltres des de fa pocs dies i encara intenta aprendre ben bé què fem i com ens organitzem i li he dit: acabes d’assistir a una sessió de treball molt bona per entendre quina és la nostra feina com a equip i també quina és la responsabilitat individual de cadascú. I he pensat que un dels aspectes gratificants de la nostra feina és precisament el fet de treballar en equip. M’ha vingut al cap un article de fa uns anys d’un científic important del país (David Bueno, autor dels nostres llibres de Biologia i geologia) que explicava que la intel·ligència que emergeix d’un grup de persones que col·laboren és més gran que la suma de les intel·ligències individuals. Això és el que mirem d’aconseguir nosaltres, això és el que hem intentat fer avui.
I no he pogut evitar també pensar en com em semblen d’injustes les crítiques que de vegades es fan dels llibres de text, així en bloc, com a concepte. Em sembla que sovint es tracta d’una simplificació (o un prejudici) en què cauen persones d’altra banda molt competents, amb un bon esperit crític i molt de criteri. Coneixen de debò el que fem les editorials avui, o es queden amb una idea preconcebuda, la foto fixa esgrogueïda del que es feia lustres enrere? Algunes d’aquestes persones no fan servir llibres de text, prefereixen treballar amb altres materials o mètodes, cosa absolutament respectable i a més molt lloable, per descomptat, però tenen dret a dir a la resta com han de treballar? No és igualment respectable l’opció del que tria un projecte educatiu (format moltes vegades per materials i serveis en suports i formats diferents) perquè el troba útil, potent i li resulta agradable de treballar-hi, juntament és clar d’altres materials o recursos?
Tenim un ofici i ens el creiem. Sabem que els projectes que fem (després d’hores de treball col·laboratiu de moltes persones preparades i competents i després d’hores de debatre sobre educació bàsicament) són útils a molts docents i molts estudiants. I demanem respecte: tant per la nostra feina com per aquells que decideixen lliurement fer servir les eines que fem pensant en ells.
Xavier Carrasco, director editorial de Text-La Galera
