Una gernació va omplir la Meridiana l’11 de setembre

Milers de persones van omplir la Meridiana en la gran concentració festiva de la Diada. La Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar en 1.400.000 el nombre de participants, mentre que la delegació del govern espanyol va presentar un recompte de 550.000 persones.

filet

Quantes persones hi havia a la Meridiana?
Com es fan els recomptes en les grans concentracions?

Cada vegada que hi ha una gran concentració en un espai públic (en una manifestació, una celebració o per qualsevol altre motiu) i es vol saber el nombre de persones que hi havia es produeix un ball de xifres que sorprèn tothom. Com pot ser que hi hagi diferències tan grans segons qui faci el càlcul? Hi ha alguna manera de fer el càlcul objectivament?

Els mètodes que es fan servir per a fer recomptes de moltes persones van des de l’ús de fotografies aèries fins a l’aproximació a partir de les persones que es considera que hi pot haver en un metre quadrat de superfície. Hi ha especialistes que consideren que en les concentracions hi ha dues persones per metre quadrat com a màxim, en canvi en els càlculs fets per d’altres persones aquest valor augmenta. Les diferències que es produeixen si es pren un valor o l’altre poden ser molt grans. A més, s’ha de tenir en compte que no hi ha la mateixa densitat de manifestants en tot el recorregut, de manera que sovint cal introduir algun factor de correcció.

mates

Et proposem una pràctica perquè facis la teva pròpia aproximació del nombre de manifestants.

1  Decidiu quantes persones caben en un metre quadrat de superfície.

  • Delimiteu a l’aula o al pati un quadrat d’un metre de costat. Ompliu vosaltres mateixos aquest espai: quantes persones hi caben? (Ep, castellers!, no val enfilar-se els uns sobre els altres!)
  • Repetiu l’experiència anterior amb un quadrat de cinc metres de costat. La proporció és la mateixa? Podeu fer altres mesures amb més o menys densitat o més o menys superfície.

2  Quina superfície va ocupar la manifestació?

  • Utilitzeu l’eina de mesura del programa “Google Earth” per a calcular la longitud i l’amplada de l’Avinguda Meridiana en el tram que va ser ocupada per la manifestació.
  • Amb aquests valors aproximeu la superfície total de la manifestació a la d’un rectangle i calculeu-ne l’àrea.

3  Quantes persones van omplir la Meridiana?

  • Amb les dades dels dos apartats anteriors podeu fer una aproximació del nombre de persones que van assistir a la manifestació de l’11 de setembre.
  • Els diferents valors que heu obtingut experimentant al primer apartat us donaran diferents resultats finals. Així tindreu un màxim i un mínim del nombre total de manifestants. Com podeu comprovar, calcular un valor exacte no és tan senzill com sembla.

I en els nostres llibres de text…
Al  llibre  Matemàtiques 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, es dedica la unitat 12 a la mesura: hi trobareu
conceptes com precisió, exactitud, error relatiu i eines per valorar la validesa dels vostres resultats.

llengua

Et proposem dues activitats possibles a l’entorn d’aquest tema:

1  Organitzeu un debat a classe a partir d’aquesta notícia. El contingut no ha de ser polític sinó de reflexió sobre el fet exposat:

  • Per què es donen aquestes diferències tan grans en les xifres? Obeeixen al fet que s’han fet servir sistemes de càlcul diferents, o a altres motius? Què en penseu?
  • A qui hem de creure, doncs? Per què?

2  Analitzeu la manera com han recollit la notícia de la concentració de la Diada diferents diaris:

  • Apareix la xifra dels manifestants a la portada? Hi ha diferències?
  • Què es destaca més en cada diari, de l’acte de la Diada?
  • Hi ha diferències de tractament dels diaris de Catalunya i els que s’editen fora?

I en els nostres llibres de text…
Al llibre Lengua castellana y literatura 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, es dedica la unitat 7 al debat:
característiques, estructura, la moderació i la intervenció, l’exposició d’arguments, etc.

Al llibre Llengua catalana i literatura 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, es dedica bona part
del programa de comunicació a analitzar les diferents parts i els textos dels diaris: la portada, la notícia,
el reportatge, l’article d’opinió, etc.