Any de traspàs: un mes amb un dia més?

Un any de traspàs té un dia més que els anys normals. Un any de traspàs, doncs, té 366 dies. Aquest dia de més s’afegeix a final de febrer, un mes que tindrà 29 dies en lloc dels 28 dels anys normals.

Per què hi ha anys de traspàs?

Quan mesurem el temps fem servir unitats que tenen orígens força diferents. El dia, per exemple, el mesurem per la rotació de la Terra i el definim com el temps que tarda a fer un gir al voltant del seu eix. L’any, en canvi, el relacionem amb el temps que tarda la Terra a fer una volta completa de la seva òrbita al voltant del Sol. Però aquestes mesures no són perfectament compatibles entre elles.

Et proposem una activitat per entendre la necessitat d’afegir un dia a la durada de l’any cada cert temps.

1 Esbrineu quants dies entren realment en un any.

• Busqueu la durada exacte de l’any sideri i del dia civil.
• Expresseu les quantitats anteriors en segons.
• Feu el quocient entre les dues quantitats. És una quantitat exacta? Quines implicacions creus que té això?

2 Informeu-vos sobre el calendari gregorià.

• Esbrineu quins tipus d’any hi ha en el calendari gregorià. Quants dies té cadascun?
• Investigueu com s’alternen aquests dos tipus d’anys.

3 Relacioneu els resultats dels apartats anteriors.

• Calculeu quant dura un cicle de 4 anys sideris.
• Calculeu quant dura un cicle de 4 anys gregorians.
• Quants segons durarien 4 anys de 365 dies de 24 hores?
• Amb aquests resultats, què passaria si no hi hagués el dia afegit a l’any de traspàs?

I en els nostres llibres de text…

En el llibre Matemàtiques 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, la unitat 12 tracta de mesura de magnituds, precisió, exactitud i errors, conceptes que t’ajudaran a l’hora de realitzar aquesta activitat.

Et proposem que treballis amb els teus alumnes un article del diari del 29 de febrer del 2012 sobre persones nascudes en any bixest.

1 Llegiu el text.

• Comproveu que segueix les pautes d’un article divulgatiu. Identifiqueu-hi les parts: titular, entrada, cos, imatges, subtítols, exemples…
• Justifiqueu l’interès que pot tenir aquest article.
• Trieu allò que us ha cridat més l’atenció i justifiqueu la vostra elecció.

2 Inventeu preguntes de comprensió.

• Escriviu cinc preguntes que ajudin a mostrar que una persona que hagi llegit el text l’ha entès. Podeu treballar per parelles.
• Intercanvieu les preguntes amb una altra parella de companys i intenteu respondre-les.

3 Llisteu les curiositats que surten en el text.

4 Aprofiteu la informació gràfica i la informació textual de la primera pàgina per a reescriure un article de divulgació més curt en què expliqueu molt clarament…

• –què és un any bixest
  –quina explicació científica té
  –quins càlculs es fan
  –quines conseqüències pot tenir
  –…
• Canvieu el titular i incorporeu també alguna curiositat o frase interessant que trobeu fent una cerca per internet.
• Busqueu també altres imatges alternatives a les que hi surten.

 I en els nostres llibres de text…

En el llibre Llengua catalana i literatura 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 9 es parla de l’article divulgatiu. Hi trobareu pautes, exemples i indicacions sobre aquesta tipologia textual.

 Et proposem que investigueu per què s’afegeix el dia 366 d’un any de traspàs a final de febrer.

• Per què no s’afegeix a final de desembre? No seria més lògic?

I ara us proposem unes preguntes curioses:

Una persona que va néixer el 29 de febrer de l’any 2.000…

• Quan arribarà a la majoria d’edat?
• Quants aniversaris haurà celebrat aquell dia?
• Els haurà celebrat sempre el mateix dia?

 I en els nostres llibres de text…

 En el llibre Ciències Socials 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 10 trobareu el mapa de fusos horaris que permet interpretar bé com són aquests fusos i la curiosa situació en què es troba l’Estat espanyol.