Carles Puigdemont,
investit president de la Generalitat

Després de la pausa de les vacances de Nadal, teníem preparada una nova proposta per reprendre el treball de “La notícia de la setmana”, amb activitats de diferents matèries com acostumem a fer. Però una vegada més l’actualitat més rabiosa s’ha imposat i ens ha fet canviar de plans a última hora, perquè el darrer cap de setmana s’ha produït una notícia inesperada i molt important: la investidura de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat.

Us presentem un relat dels fets que pot ser entenedor per als alumnes i una proposta de treball que us pot ser útil per tractar del tema a l’aula.

Tres mesos de negociacions sense resultats

A les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre va sortir guanyadora la formació Junts pel Sí, que va obtenir 62 diputats d’un total de 135 que té la Cambra. Però aquests escons no eren suficients perquè el candidat a president de Junts pel Sí, Artur Mas, sortís escollit si la resta de diputats hi votaven en contra. Per tant calia pactar amb una altra formació: arribar a un acord perquè altres diputats votessin a favor del candidat a canvi de certes compensacions.

El passat diumenge, 10 de gener, s’acabava el termini legal perquè el Parlament de Catalunya votés el nou president, i dos dies abans Junts pel Sí no havia aconseguit arribar a cap acord després de negociar durant tres mesos amb la CUP-CC, formació amb la qual comparteix objectius importants. Si no es podia elegir un nou president diumenge, s’havien de convocar unes noves eleccions, a celebrar dos mesos més tard, i tornar a començar des del principi el procés de composició del Parlament, elecció de president o presidenta i la formació d’un nou govern.

Una sorpresa i l’inici d’una nova legislatura

Quan semblava que la convocatòria de les eleccions era inevitable, a l’últim moment es va produir un fet inesperat: el que era president fins aquell moment, Artur Mas, va decidir retirar la seva candidatura i proposar una altra persona, Carles Puigdemont, enlloc seu. Aquest fet va permetre l’acord entre les formacions de Junts pel Sí i la CUP-CC, i finalment el nou candidat va rebre els vots suficients per poder ser investit com a president de la Generalitat, l’últim dia i al límit del temps reglamentari.

En els pròxims dies, es presentaran els consellers i conselleres del nou govern i s’iniciarà una legislatura (el període de mandat d’un Parlament, que va d’unes eleccions a les següents) que pot ser decisiva per al futur del nostre país.

Et proposem una activitat per valorar quins pactes haurien estat possibles per a triar president i formar govern després de les eleccions del 27 de setembre.

1 Busqueu informació sobre el nombre de diputats de cada formació política al Parlament de Catalunya.

• Quants parlamentaris formen el Parlament?
• Feu un gràfic de sectors de la composició del Parlament. Recordeu com fer gràfics sectorials?

2 Informeu-vos sobre les condicions per a elegir el cap de l’executiu.

• Quin tipus de majoria es necessita en primera votació? I en segona?
• En quins nombres es concreten aquestes majories?

3 Analitzeu la complexitat de la situació.

• Quins pactes haurien estat possibles per sumar la majoria necessària per a triar president al Parlament de Catalunya? (Considereu-ho només des del punt de vista matemàtic.)

Complementàriament, podeu fer les mateixes activitats però referides a la composició del Congrés dels Diputats de les Corts espanyoles sorgida de les eleccions del 20 de desembre.

• En vista d’aquests resultats, quina elecció resulta més difícil, la del president de la Generalitat o la del president del govern espanyol?

Et proposem dues activitats: la primera, per valorar quins pactes haurien estat possibles des d’un punt de vista menys matemàtic (des del punt de vista estrictament matemàtic, hi ha moltes combinacions possibles de vots majoritaris si sumem els escons de diferents grups, suposant que els diputats de cada grup voten tots el mateix, però ja sabem que això no funciona així). I la segona, per parlar sobre la història de la Generalitat i els seus presidents.

1 Esbrineu quines formacions hi ha representades al Parlament de Catalunya actualment i quants diputats i diputades té cada una.

• Què va votar cada una de les formacions en la proposta d’investidura de Carles Puigdemont?
• Quants vots a favor i quants en contra va rebre, doncs? Hi va haver algun diputat que no votés ni una cosa ni l’altra?
• Busca declaracions dels líders polítics de cada grup sobre la seva ideologia o la seva disponibilitat per pactar amb uns o altres i destria els pactes políticament possibles.

2 Llegiu el text següent i esbrineu quan es va crear la Generalitat. Busqueu la llista dels 130 presidents i dels anys de mandat de cada un. Observeu que hi ha un període de més de dos-cents anys en què no hi va haver cap president.

Carles Puigdemont és el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Aquesta dada sorprèn a moltes persones, que es pensen que la Generalitat és una institució moderna, creada al segle XX, després de la dictadura del general Franco.

• Per què no hi va haver cap president de la Generalitat en un període de prop de dos-cents anys? Quan comença i quan acaba la interrupció?
• Quin fet històric explica l’inici d’aquest període?
• Quan es reprèn el govern de la Generalitat? En quin segle?
• Des d’aleshores fins avui hi ha hagut alguna altra interrupció? Què va passar entre els presidents número 123 i 125? Com es va poder mantenir la figura del president de la Generalitat?
• Quins presidents ha tingut Catalunya després que es restaurés la Generalitat l’any 1977?

Què volen dir cada un d’aquests termes, en el context de la política?

investidura • oposició • coalició • grup parlamentari • consell executiu • presa de possessió