La setmana de la Ciència

Del 13 al 22 de novembre s’ha celebrat la 20a Setmana de la Ciència. Els temes centrals d’aquesta edició han estat la llum i els sòls amb motiu de la celebració, l’any 2015, de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

filet

Parlem de llum i velocitats?

La llum es mou a una velocitat de 300.000 quilòmetres per segon. Res no pot anar a aquesta velocitat. És la velocitat màxima que es pot assolir. Aquestes últimes setmanes hem vist curses molt emocionants dels finals dels campionats del món de motociclisme i de fórmula 1. Que una moto agafi els 350 quilòmetres per hora a final de recta, i que els F1 superin els 400 és tot un espectacle, però no és res comparat amb la velocitat de la llum. I res comparat amb la velocitat a la qual et mous tu!

Si ets profe de mates, física o socials Et proposem que calculeu a quina velocitat anem… quan sembla que no ens movem!

1 Feu clic en l’enllaç següent i mireu el vídeo (en anglès) sobre els moviments de la Terra i el Sistema Solar.

video BBC

  • Anoteu totes les velocitats que s’hi mencionen. Fixeu-vos sobretot en les unitats.
  • Recordeu associar cada velocitat amb el tipus de moviment astronòmic que li correspon. Per exemple: La velocitat de rotació de la Terra és d’aproximadament 6.000 m/s (aquesta dada no la trobareu en el vídeo).

2 Expresseu les velocitats en les unitats del Sistema Mètric Internacional.

  • Utilitzeu factors de conversió per a convertir totes les velocitats.
  • Si ho creieu escaient feu servir la notació científica per tal que sigui més còmode comparar els diferents valors.

3 Quina és la velocitat més alta a la qual us moveu quan esteu quiets?

  • Trieu la velocitat més gran dels moviments astronòmics que heu vist. Així de ràpid us moveu sense fer absolutament res més que estar a la Terra.
  • Calculeu, a aquesta velocitat, quants quilòmetres ens desplaçaríem en un segon. Fins on podríem arribar? Marqueu-ho en un mapa.

I en els nostres llibres de text…
En el llibre Matemàtiques 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 12 hi trobaràs l’explicació
de com escriure nombres molt grans o molt petits amb la notació científica.

En el llibre Biologia i geologia 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 1
hi trobaràs l’explicació dels diferents moviments de la Terra.

En el llibre Socials 1 ESO de la col·lecció Atòmium, en la unitat 1 hi trobaràs
explicacions sobre diferents aspectes relacionats amb el nostre planeta.

Si ets profe de lengua castellana...Te proponemos que descubráis que ciencia y poesía no son incompatibles.

David jou1 Descubrid quién es David Jou Mirabent y leed este fragmento de la entrevista que “Tercera cultura” le hizo hace unos años.

2 Analizad la entrevista según la estructura de esta tipología textual.

– ¿Qué tipo de entrevista es?
– ¿Se presenta al personaje entrevistado?
– ¿Cómo se distinguen formalmente las intervenciones?
– ¿Por qué se trata de un texto dialogado?

3 Comparad los versos de Bécquer y la respuesta del David Jou sobre la relación entre poesía y ciencia.

  • Escribid las conclusiones en forma de tweet (máx. 140 caracteres) y si podéis, compartidlas.

I en els nostres llibres de text…
En el llibre  Lengua castellana y literatura 1 ESO de la col·lecció Atòmium, en la unitat 8
es treballa a fons l’entrevista: hi ha models, pautes d’anàlisi i el taller d’expressió reprèn aquesta tipologia.

Si ets profe de llengua...

Fes que els teus alumnes s’adonin que d’un fet purament físic se’n pot obtenir art i poesia.

1 Llegiu i compreneu el poema de David Jou:

FÍSICA

Com puc dir-ne fredor si m’ha encès tan sovint,
si tants cops m’ha inundat de desig i de vida,
si m’ha fos al seu foc –la raó feta instint-
i m’ha obert tot un món amb tan sols un bolígraf?

Si m’ha unit a la Terra, a la Lluna, als estels
tot fent llei calculable una força intangible,
si, en donar equacions a la llum, m’ha permès
resumir-ne els secrets en un joc de sis signes,

si entre el món i els sentits hi ha posat la riquesa
de preguntes, matisos, raons, teories,
si d’això me n’ha fet llibertat i bellesa
i m’ha fet habitar plenituds i vertígens,

si m’ha estat un llenguatge per dir l’infinit,
si m’ha dit amb pocs mots unes lleis tan fructíferes,
si s’ha fet una part tan profunda de mi,
com puc dir-ne fredor, de la física?

David Jou

2 Associeu cada una d’aquestes característiques de la física amb els versos del poema:

–Ha establert una fórmula matemàtica per descriure’n la velocitat.
–Enriqueix el que captem pels sentits, que és limitat.
–Et fa sentir part de l’univers.
–Ajuda a explicar-ho tot amb paraules.
–Estableix lleis.
–La física no és una cosa “asèptica”, neutra, freda.

3 Penseu una altra característica de la física. Intenteu inventar un parell de versos amb rima expressant aquesta característica, igual que fa el poeta.

4 Analitzeu la rima del poema.

5 Resumiu amb poques frases la idea que vol transmetre el poeta. Després, discutiu si hi esteu d’acord i justifiqueu i argumenteu les vostres respostes.

6 Trieu una imatge que serveixi per a il·lustrar el poema i pengeu tot el resultat del vostre treball al blog de la classe, si en teniu.


I en els nostres llibres de text…
En el llibre  Llengua catalana i literatura 1 ESO de la col·lecció Atòmium en les dues últimes únitats,
l’11 i la 12 es treballa el text retòric. Hi trobareu pautes i altres activitats per a analitzar poemes i treballar-los.