L’aigua de les grans tempestes
A la tardor no ens sorprèn rebre la notícia de grans aiguats que causen autèntiques catàstrofes a les zones d’influència mediterrània. Fa uns dies va ser a la costa blava francesa, on van causar la mort d’una vintena de persones, i a Catalunya és habitual que hi hagi precipitacions amb registres de fins a 50 litres per metre quadrat en poques hores.
Quanta aigua pot arribar a caure, quan plou?
Als núvols hi ha petites gotetes d’aigua que mesuren entre 8 i 15 μm de diàmetre depenent del tipus de núvol. Aquestes gotetes poden fer-se més grosses així que s’hi condensa més vapor d’aigua.
Quan les gotes tenen un diàmetre de 0,1 mm i fins a 1 mm, ja cauen en forma de pluja. Així doncs, la pluja és la caiguda o precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera.
Et proposem una activitat per a calcular la quantitat d’aigua que cau quan plou.
1 Reuniu informació sobre les precipitacions que han caigut a la vostra comarca:
- Consulteu la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya les dades de les darreres precipitacions a la vostra comarca. Utilitzeu la informació de l’estació meteorològica més propera a la vostra escola.
- Busqueu informació sobre quines unitats es fan servir per a mesurar la pluja. Les unitats de volum i capacitat són equivalents? Compareu-les amb les unitats de volum i capacitat que ja coneixíeu.
2 Analitzeu què representa aquesta pluja en una extensió del vostre entorn més immediat.
- Preneu mesures i calculeu l’àrea del pati de la vostra escola, del camp d’esport o de qualsevol altra superfície a la qual tingueu un accés fàcil.
- Amb les dades que heu recollit, calculeu quants litres han caigut sobre la superfície que heu triat.
3 A veure què heu trobat…
- Calculeu el nombre de gotes que han caigut. Us serà més fàcil si feu servir la notació científica.
- Mireu el rebut de l’aigua de casa vostra. Trobareu el consum expressat en metres cúbics. En quant de temps consumiríeu a casa vostra l’aigua que ha caigut?
- Quantes llaunes de refresc podeu omplir amb aquesta quantitat d’aigua?
I en els nostres llibres de text…
En el llibre Matemàtiques 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 6 treballem les unitats de longitud,
superfície, volum i capacitat que necessitareu per fer aquesta activitat.
En el llibre Matemàtiques 3 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 12 hi trobareu
una explicació de com funciona la notació científica.
Et proposem la construcció d’un pluviòmetre.
Et proposem que estudieu els tipus de núvols de pluja i com es desenvolupa un núvol convectiu. També pots construir el pluviòmetre de l’apartat anterior.
Us oferim un text sobre la formació d’un núvol de tempesta a la muntanya.
I en els nostres llibres de text…
En el llibre Biologia i geologia 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 3 treballem
la dinàmica de l’aigua a la troposfera, que t’ajudarà a interpretar com es formen els núvols.
Pots proposar de fer un recull comparatiu d’expressions, frases fetes o refranys relacionats amb la pluja.
- Fixeu-vos en aquests tres exemples: “Plou a bots i barrals”; “Llueve a cántaros”; “It’s raining cats and dogs”. Volen dir el mateix? En quines llengües estan? Què són els bots?, i els barrals? Poden “ploure” animals?
- Elaboreu una taula comparativa de les tres llengües i el significat de cada expressió. Si preferiu treballar aspectes més visuals, podeu muntar per grups una presentació combinant imatges i expressions.
Una altra proposta pot consistir a explicar oralment anècdotes personals relacionades amb la pluja o analitzar el text sobre la formació del núvol de tempesta que oferim en la matèria de naturals.
I en els nostres llibres de text…
En el llibre Lengua castellana y literatura 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 7
treballem com explicar anècdotes i també el significat de les paraules, la monosèmia i la polisèmia.
En el llibre Llengua catalana i literatura 1 ESO, de la col·lecció Atòmium, en la unitat 9
treballem l’anàlisi d’un article divulgatiu.
Et proposem que consulteu un mapa físic de tota la Terra i contesteu aquestes preguntes:
- Quines són les zones del món on plou més? I on plou menys?
- Deduïu les causes que fan que una zona sigui més plujosa que una altra i les conseqüències que tenen en el paisatge.
Bona feina. Em sembla una proposta que pot ajudar molt en la generació de propostes de treball per a la construcció d’aprenentatges per part dels alumnes. Temes atractius degudament orientats i pautats. El linkaré al nostre treball.
Pep Borràs (Escola d’Alfés)
Moltíssimes gràcies pel comentari!
Treballarem per mantenir l’interès de les notícies triades i les propostes de treball.
Moltes gràcies!
Una bona iniciativa. Des de l’Escola Segimon Comas de Sant Quirze de Besora us tenim en compte dins la nostra programació de lectura 30′.
Moltíssimes gràcies pel comentari!
Ens anima a continuar i a mantenir el llistó alt!
Moltes gràcies!
A la classe la llegim, la comentem i ens va molt bé tant en el taller de lectura com en l’estona de lectura diària. Sortir de tant en tant del llibre escrit també motiva! Celebro la iniciativa.
Moltes gràcies! Celebrem que ho trobeu útil i motivador, i esperem mantenir el vostre interès!
Hola ya se ven
Hola
Aquestes proposted estarie. També adequades als alumnes de 4t de primaria?
Moltes gracies!
Les propostes d’aquesta secció (La Notícia de la Setmana) estan pensades per fer amb alumnes d’ESO o de cicle superior de primària. Per treballar aquesta en concret amb alumnes de 4t caldria adaptar-la una mica, però és clar que es pot fer.
Moltes gràcies!!! Una molt bona feina!!!