Per què la Setmana Santa no para quieta?
Hi ha anys en què el segon trimestre del curs és molt curt, d’altres en què és molt llarg, tot i que sempre finalitza quan comença la Setmana Santa. Com és que la Setmana Santa no para mai quieta? Hi ha festivitats que tenen una data fixa en el calendari, com poden ser els dies de Nadal o Sant Joan, però la Setmana Santa es mou pel calendari i cada any cau en una data diferent, arrossegant altres festes que en depenen, com la Quaresma, la Pasqua, la diada de Corpus, etc.
Com s’han fixat les festes tradicionals?
Una de les branques de la matemàtica s’ocupa de la mesura. Una de les magnituds amb més necessitat de ser mesurada és el temps. En el sistema internacional es fixa com a unitat de temps el segon, que té múltiples que no es formen mitjançant el sistema decimal: els minuts, l’hora, el dia, la setmana, el mes, l’any…
Les unitats més petites són les que s’utilitzen en àmbits científics, però en la nostra vida diària necessitem unes referències diferents que ens permeten organitzar períodes de temps molt més grans, com el mes o l’any. La manera d’organitzar dies, mesos i anys és el que anomenem calendari.
Et proposem que facis, amb els alumnes, una recerca dels diferents calendaris que fixen les nostres festivitats.
1 Identifiqueu quines festes són fixes i quines varien en el nostre calendari.
- Treballeu per grups amb calendaris d’anys diferents.
- Anoteu les festivitats que aneu trobant de l’1 de gener fins al 31 de desembre del calendari que us ha tocat.
- Poseu en comú aquesta informació entre els diferents grups i identifiqueu quines festes se celebren sempre el mateix dia de l’any i quines van canviant.
2 Investigueu per què la Setmana Santa, que té tanta incidència en el calendari escolar, no té una data fixa d’un any a l’altre.
- Feu una recerca a la xarxa i informeu-vos de com es determina quan cau la Setmana Santa.
- Amb quin fenomen astronòmic es relaciona? Quin tipus de calendari es necessita per saber quan passa aquest fenomen?
- Comproveu amb aquesta nova informació com la Setmana Santa d’anys anteriors es relaciona amb aquesta condició.
3 El Ramadà és una festivitat que depèn d’un altre calendari, de manera que respecte el nostre se celebra en dates diferents cada any. Esbrineu la relació entre tots dos calendaris.
- A quin calendari correspon la festivitat del Ramadà? En quins períodes divideix els mesos aquest calendari?
- Aquest any, quina data del nostre calendari correspon a l’inici del Ramadà?
- Investiga si el Ramadà és una festa fixa o variable respecte el seu calendari original.
4 No fa gaires setmanes la comunitat xinesa a Catalunya va celebrar la diada de Cap d’Any del seu calendari. Esbrineu com organitza els anys el calendari xinès.
- Busqueu informació sobre la Festa de la Primavera xinesa. Se celebra sempre el mateix dia del nostre calendari? I del seu?
- Com es designen els anys i els mesos en el calendari xinès? Quines diferències hi veus amb la nostra manera de comptar anys?
- Quan posis la data d’aquesta tasca, fes-ho de tres maneres diferents: segons els calendaris occidental, musulmà i xinès.
NOTA PER AL PROFESSORAT: La Pasqua de resurrecció és el diumenge immediatament posterior a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. Així doncs el calendari que han de buscar és l’astronòmic (o lunar).
I en els nostres llibres de text…
En el llibre Socials 1 ESO de la col·lecció Atòmium, en la unitat 9 trobareu informació i activitats sobre el compte del temps que us ajudaran a resoldre aquestes activitats.
Sabeu què es recorda o se celebra cada dia de la Setmana Santa?
1 Proveu de relacionar aquests dies amb els fets que us llistem:
El dia de Rams • El dijous Sant • El divendres Sant • El diumenge de Pasqua
El dilluns de Pasqua • El dissabte Sant
- Se celebra l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles.
- Commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb alegria i alçant branques de llorer i de palmes per donar-li la benvinguda.
- És el darrer dia de la Setmana Santa catalana. Famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones.
- Es recorda la crucifixió de Jesucrist. Aquest dia és produeixen les processons.
- Se celebra la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. A Catalunya, és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol/a una mona de xocolata.
- A la nit, se celebra la resurrecció de Jesús.
2 Elaboreu una línia del temps dels dies de Setmana Santa.
Voleu fer-la digital? Consulteu com treballar-la, per exemple a:
Marqueu-hi cada dia i afegiu-hi l’explicació. Busqueu imatges adequades.
Després, compartiu les línies que heu fet a classe.
Et proposem que amb els alumnes inventeu jocs didàctics per aprendre refranys, frases fetes o vocabulari sobre Setmana Santa. Feu servir la imaginació. Aquí teniu algunes idees:
1 Per grups, feu una cerca i elaboreu una llista amb 10 frases fetes, dites, refranys relacionats amb la Setmana Santa.
2 Feu servir material molt senzill (cartolines, cartrons, paper, retoladors, cola, etc.) per dissenyar un joc de taula per aprendre els refranys.
Vet aquí algunes propostes, tot i que segur que tindreu altres i bones idees:
–Fem parelles!
Escriviu els refranys partits en dos cartronets cadascun. Poseu tots els inicis en una capsa i tots els finals en una altra i barregeu el contingut de cada capsa. Podeu jugar per parelles o individualment a formar els refranys. Podeu posar temps perquè tingui més emoció.
–Paraules fugitives.
Escriviu els textos en cartolines eliminant-ne paraules i deixant els espais en blanc.
Escriviu les paraules en etiquetes i jugueu a completar-los. Si ho plastifiqueu, us durarà molt més el joc.
–Endevina.
Joc de mímica. Escriviu cada paraula en un cartronet i barregeu-los (p. Ex. Palma, palmó, processó, mona, plomes, ous de xocolata, bunyols, etc.). Jugueu en grups a representar les paraules amb mímica i endevinar-les. O bé a definir-les amb certes condicions per a endevinar-les, o…
Nota. Per a trobar refranys podeu consultar moltes webs:
Genial ??