La neu és una de les formes en què l’aigua es presenta a la natura; és el resultat de la formació de petits cristalls de gel, de formes força regulars, encara que molt variades. Un cúmul d’aquests petits cristalls, que té lloc mentre cauen, constituirà un floc de neu.

Et proposem una activitat que et permetrà crear “neu” artificial:

Ara s’acosta Nadal i una de les imatges típiques d’aquestes festes són els paisatges nevats. Si volem decorar pessebres, finestres, arbres i altres elements típics d’aquestes festes amb neu tenim una alternativa a la farina i el talc, que aconsegueix un resultat força més real.

1 Aconseguiu el material següent:

  • Bolquers per estrenar (no valen aquells que estan orientats a l’ús en piscina).
  • Ulleres protectores.
  • Guants de goma.
  • Unes tisores.
  • Una palangana.
  • Una cullera.
  • Un got.
  • Un recipient amb aigua.
  • Una balança de precisió.

2 Abans de començar, protegiu-vos els ulls amb les ulleres. A més, cobriu-vos les mans amb els guants per evitar que la humitat dels dits alteri els materials que haureu de tocar. No els poseu en contacte amb els ulls, amb el nas ni amb la boca.

3 Una vegada tingueu el material, talleu el bolquer sobre la palangana per extreure’n el farcit de cel·lulosa (unes fibres que s’assemblen al cotó) i aboqueu-lo dins de la palangana. Procureu que no caigui res fora.

4 Entre la cel·lulosa hi trobareu uns cristalls d’una substància anomenada poliacrilat de sodi (que sembla sal de cuina). És un polímer que absorbeix l’aigua i forma un gel. Intenteu separar la màxima quantitat possible de poliacrilat de sodi de la cel·lulosa.

Repetiu el procés amb més d’un bolquer. Cal obtenir aproximadament uns 3 g de poliacrilat.

5 Poseu el poliacrilat aconseguit dins d’un got.

6 Ara és el moment de fer el succedani de la “neu”. Aneu afegint aigua a poc a poc dins del got on hi ha el poliacrilat. Observeu què passa…

7 Per acabar, investigueu quina és l’explicació científica d’aquest procés.


 


Et proposem una primera activitat que ens permetrà recordar les diferències entre un prisma i una piràmide, i una segona activitat per treballar la simetria amb els cristalls de gel estrellats:

1 Esbrineu la resposta a aquesta pregunta:

  • Quins tipus de cristalls són responsables de la formació dels flocs de neu?

INFORMACIÓ PER AL DOCENT:
Hi ha dos tipus de cristalls de gel que són responsables de la formació dels flocs de neu: els tabulars i els prismàtics. Els tabulars, que es formen a temperatures entre els 0 i els -4 °C, tenen forma hexagonal (alguns tenen forma d’estrella). Els prismàtics tenen forma de prisma o de piràmide (les anomenem columnes i agulles respectivament) i es formen a temperatures d’entre -4 i -12 °C.

Ara, observeu aquestes imatges:

  • Quines diríeu que corresponen a prismes i quines a piràmides?
  • Quina és la diferència entre els dos tipus si us fixeu en els vèrtexs d’aquests políedres?
  • Quina és la diferència si pareu atenció a les cares dels políedres?

2 Fixeu-vos en aquestes dues fotografies dels cristalls de gel que ens agraden més, els estrellats:

  • Podeu dibuixar un eix de simetria en cada un dels cristalls?
  • En podeu dibuixar més d’un? Qui n’ha dibuixat més?

 

Si ets profe de naturals...
Et proposem una activitat que ens permetrà entendre per què va nevar tant als Pirineus a principi de mes.

1 Investiga com té lloc la condensació amb un recipient ple d’aigua.

      • Escalfeu una mica d’aigua.
      • Quan ja estigui calenta (no cal que bulli) poseu un vidre, un mirall, la tapa d’una cassola o qualsevol altre objecte sòlid, pla i polit, a sobre, separat un pam de l’obertura del recipient que conté l’aigua.
      • Què passa a la superfície encarada al recipient?
      • Per què passa?

 2 Investiga com té lloc la condensació amb el teu alè.

      • Expira tenint a pocs centímetres de la boca un vidre, un mirall, o qualsevol altre objecte sòlid, pla i polit.
      • Què passa a la superfície encarada a la boca? Per què passa?
      • Sabries relacionar aquest fet amb la formació de gotes a les capes altes atmosfèriques?

3 Per acabar, comenteu en grup si aquest text s’entén més bé després d’haver fet les activitats anteriors:

A finals d’octubre vam viure unes temperatures anormalment altes: no estem acostumats a tenir temperatures de més de vint graus a moltes zones de Catalunya a final del mes d’octubre. Amb temperatures tan altes l’evaporació és molt intensa i s’acumula molt vapor d’aigua a l’atmosfera. Amb l’arribada d’aire molt fred a capes altes de la troposfera, aquesta gran quantitat de vapor s’hi condensa i es tradueix en precipitacions que poden ser molt intenses i en forma de neu si la temperatura és inferior als 0° C.


Proposa als alumnes que, per parelles, descriguin el procés de condensació del vapor d’aigua amb un diagrama, fent servir la terminologia científica adequada a cada fase d’aquest procés.