Com serà l’escola d’aquí a 10 anys? Aquesta és la pregunta que formulàvem en un sorteig d’un butlletí de Text-La Galera i aquestes són les respostes que vam rebre, que publiquem de manera anònima:
– L’escola que imagino d’aquí a 10 anys haurà guanyat en cohesió social, donat que penso que la crisi econòmica ja haurà quedat una mica en el passat. Moltes famílies podran centrar bona part dels seus esforços a ajudar i fer costat als seus fills i no hauran de dedicar tant de temps a pensar en el seu present laboral i econòmic.
– La meva escola estarà plena de mestres nous que sortiran molt ben preparats dels seus estudis, però desitjo que alhora sàpiguen escoltar als mestres més veterans.
– Els alumnes seguiran avançant en els seus aprenentatges, amb suport de les TAC, en la millora de caire competencial.
– Esperem que d’aquí a 10 anys tot plegat sigui més i millor… però em sembla que això ja ho vaig dir fa 10 anys! Ara que ho penso bé, hem millorat en moltes coses i en d’altres potser no tant, però ben segur que hem avançat i ho seguirem fent.
– Escola 2025 = Escola 2015 + Noves tecnologies + Esforç + Respecte + Societat + Llibertat + Responsabilitat compartida de tots els ens (polítics, pedagogs, mestres…).
– En l’escola d’aquí a 10 anys els mestres estaran implicats a fer millors persones i, per damunt dels coneixements, hi haurà el lema “aprendre a aprendre allò que vull i quan ho vull i/o quan ho necessito”.
– No podem formar la generació del futur deixant de banda el respecte, la tolerància, la generositat, la cultura…
– Jo amb 10 anys més demano continuar tenint ganes de treballar per poder transmetre allò que avui en diem ganes d’aprendre.
– M’agradaria que l’escola evolucionés i canviés a favor dels infants i de la seva formació integral.
– M’agradaria que hi hagués més presència de les disciplines artístiques (dansa, cant, instrument musical, dibuix, pintura, teatre i interpretació, creativitat…).
– M’agradaria que l’ensenyament fes èmfasi en el procés d’aprenentatge, més que en l’avaluació i la recollida de dades computables.
– M’agradaria que les escoles fossin més petites i properes al seu entorn, amb menys alumnes per aula i més mestres. Amb una major dedicació per part d’altres professionals com ara psicòlegs, psicopedagogs, logopedes…
– M’agradaria que l’educació fos una prioritat innegociable pels polítics, fossin del color que fossin.
– Jo m’imagino una escola sense llibres de paper. Els alumnes treballarien amb ordinadors amb connexió a la xarxa, on les editorials publicaran els seus itineraris d’aprenentatge que els alumnes aniran seguint a l’estil digital, amb vincles per ampliar coneixements i fer recerca a la xarxa. Les seves creacions les publicarem i compartirem en xarxa, també amb les famílies. Treballarem la mecanografia més que la lletra manuscrita, que podrem desenvolupar amb facilitat al cicle inicial. Treballarem la comunicació audiovisual, l’educació emocional i sobretot estratègies per ser ciutadans responsables, honestos i feliços. Espero poder-ho veure!
– Una escola amb llibres, és evident. Fan falta alguns decennis més perquè desapareguin. Però on les noves tecnologies estan molt i molt presents a l’aula.
– Els mètodes no han canviat gaire. Segueix compaginant-se el mètode clàssic amb les nous mètodes més constructivistes i amb treballs col·laboratius.
– El que més crida l’atenció és el temps que es dedica a l’educació emocional. Els valors i l’aprenentatge de la vida en societat han guanyat terreny als aprenentatges mecànics.
– Proliferen els centres educatius amb mètodes diferents als que proposa l’estat. Les cooperatives (amb un objectiu més pedagògic que lucratiu) comencen a guanyar espai, encara que no tant com pensem en l’actualitat.
– No veig un futur molt positiu ni molt diferent. No veig una professió més ben valorada. La situació social ha anat empitjorant, i això es plasma a l’aula i als centres educatius. Disculpeu el meu catastrofisme.
– Imagino una escola oberta, no tancada en espais aula, on els nens haurien de poder disposar de prou recursos materials (informàtics però també en paper). Amb un currículum bàsic però molt més lliure que ara, basat més en els interessos dels nens. Amb agrupacions flexibles i més cooperatives però sense oblidar l’esforç personal i individual.
