L’estrès és un procés que es desenvolupa com a resposta a les pressions en l’àmbit laboral.
L’enfocament pal·liatiu (en un altre article us donarem un enfocament més preventiu) vers l’estrès pretén aportar algunes estratègies individuals orientades cap a la superació de la problemàtica un cop aquesta s’ha manifestat en el subjecte en qüestió en forma de fatiga emocional, conflictes de rol, por del fracàs, sensació de manca de realització personal, per posar uns quants exemples.
Les principals tècniques individuals per a superar l’estrès en els docents són aquestes:
1) Activitat física. Practicar una activitat física sistematitzada i moderada pot millorar les funcions mentals i, en conseqüència, permet obtenir beneficis psicològics importants que es tradueixen en alliberament d’estrès.
2) Relaxació. Els exercicis respiratoris, la meditació, les estratègies de relaxació mental, el massatge corporal i altres tècniques de relaxació comporten la disminució de l’ansietat.
3) Biofeedback. El control voluntari de les funcions corporals també comporta una disminució de la tensió i l’ansietat. El biofeedback és un procés pel qual es proporciona informació a l’individu sobre determinats estats biològics propis, perquè sigui capaç d’adquirir-ne el control.
4) Tècniques cognitives. Aquestes tècniques intenten oferir vies i procediments perquè la persona pugui reorganitzar la manera en què percep i aprecia una situació. Es basen en aportar suggeriments i exercicis concrets d’autoajuda per modificar els aspectes negatius de la conducta, com a estratègia per ser capaç de tornar a avaluar i/o reestructurar les situacions estressants perquè deixin de ser-ho. S’aconsegueix des d’un enfocament positiu i optimista.
5) Acceptació de la pròpia inestabilitat. Cal acceptar el conflicte com una cosa normal i quotidiana, com un possible vehicle de canvi per a millorar. Descobrir el potencial del conflicte com a motor del canvi social i de possibles efectes positius si es gestiona d’una manera eficaç i constructiva es pot aconseguir si s’estableixen relacions de cooperativitat i col·lectivitat.
6) Anàlisi de l’ideal docent. És bo analitzar i reflexionar sobre el propi ideal com a docent i la realitat, així com les conseqüències derivades de la discrepància i la distància entre ambdues imatges. Conèixer els possibles impactes negatius de l’entorn laboral sobre la salut mental i física dels docents ajuda a realitzar aquest tipus d’anàlisi.
7) Formació sobre habilitats socials. L’assertivitat i l’habilitat per interrelacionar-se amb les persones resulten elements clau per a la prevenció de molts dels conflictes que ocasionen estrès.
Núria Arís
Trackbacks/Pingbacks