Page 12 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 6

ORTOGRAFIA
4
El so x/ix
gronxador panxa calaix
xiuxiuejar maduixa xoc caixa xarxa
lleixiu
xiscle
La grafia x i el dígraf ix en paraules com marxa, caixa, panxa, toix... són un altre cas de sons que, tot i que es pronuncien igual, s’escriuen amb grafies diferents. Per escriure correctament aquest so, cal conèixer les normes ortogràfiques.
El x/ix s’escriu:
Amb x a començament de paraula i després de consonant o del diftong au: xarxa, rauxa. x
ix
Cada matí, així que el sol treu el cap a la finestra, el doctor Espiadimonis es lleva puntualment. Es dutxa, s’afaita i es clenxina com un ciutadà respectable. Després, acostuma a prendre’s el cafè que la minyona, una libèl·lula més aviat esquifida però múrria, li prepara. I tot seguit surt de casa amb el seu maletí de doctor. I ja està a punt d’anar a fer la visita als seus malalts.
Baixa les escales i, tan bon punt posa els peus al carrer, respira l’aire fresc del matí i es pregunta: “Quin dia som, avui?” Perquè si és dimarts o dijous, se’n va cap a la dreta, i si és dimecres o divendres, cap a l’esquerra. Els pacients ja ho saben: només poden ser visitats durant els dos dies de la setmana que els corresponguin, depenent de si viuen a la banda dreta o esquerra del poble.
Avui és dijous i, amb pas decidit, marxa cap a la dreta. El primer malalt, que viu tres cases més avall, és el pobre senyor Grill, que ja no fa ric-ric ni res.
El doctor Espiadimonis i el senyor Estiracabells, Mitus Stampa 10
Amb ix després de a, e, o, u i a final de paraula: caixa, peix, coix, cuixa, calaix. DICTAT