Page 15 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 5
P. 15

       LLEGIM PER APRENDRE I PER SABER-NE MÉS!
T'agrada llegir per aprendre coses noves, o per estar ben informat o per saber com es fa una manualitat...?
   En aquestes pàgines veuràs molts textos diferents, entendràs com són i què els caracteritza.
I sempre trobaràs els CONSELLS per escriure'n tu també. Prova-ho!
    37
               UN NINOT DE NEU
Èxits de l’esport femení
ALS
Si no veiem esport femení, ens perdem la meitat de l’espectacle.
s d’una ouera: dos per al cap r al cos
ors de colors
r enganxar
a blanca i de colors l
mòbils autoadhesius
mpó de llana de colors
es
dill, llana o retalls de roba per a la bufanda
STRUCCIONS
etalla cadascuna de les parts de l’ouera. rocura que la vora quedi llisa.
Les jugadores de la selecció de waterpolo són campiones d’Europa! La final va ser dissabte contra Rússia i va ser un partit superigualat; de fet, el marcador final va ser un 12 a 13. Amb això ho diem tot! Però les jugadores espanyoles, gairebé totes catalanes, van fer una remuntada final que bé es mereixia el títol. Tot l’equip, entrenadors inclosos, va acabar a l’aigua.
Si no hi ha cap desastre, tenen gairebé la lliga al sac.
Enganxa les dues parts entre si per formar el cos i el cap.
Tot i que cada vegada els mitjans de comuni- cació expliquem més coses d’esport femení, encara tenim molta feina fins que en parlem tant com d’esport masculí. Per això, el CAC, un organisme que vigila que els mitjans ho fem bé, ha fet una campanya que es diu “T’ho estàs perdent” i defensa que, si no veiem esport femení, ens estem perdent la meitat de l’espectacle. Com si anéssim sempre amb un ull tapat.
Dibuixa els braços amb retolador, retalla’ls i enganxa’ls a banda i banda del cos.
Si l’ouera no és blanca, la pots pintar.
. Fes un pompó amb llana i enganxa’l. Serà el nas.
La que també és una lluitadora és l’esquí-sur- fista Queralt Castellet. Ella també s’ha endut una medalla d’or aquest cap de setmana als X Games, un torneig d’esports extrems molt important que s’ha fet a Aspen, als Estats Units.
6.Enganxa uns ulls mòbils autoadhesius o dibuixa’ls a la cara directament.
7. Confecciona una bufanda amb cordills, llanes o retalls de roba i lliga-li al coll.
I el Barça de futbol ha fet un pas gegant per guanyar la lliga. Dissabte es van enfrontar amb el seu màxim rival, l’Atlètic de Madrid, i van aconseguir un empat a camp contrari.
En la campanya, hi participen esportistes de màxim nivell i d’esports molt diferents, com la Pilar Atalaya Sanz, la nedadora Mireia Belmonte o la futbolista Alexia Putellas, entre d’altres.
8. Finalment, pinta els botons i el barret amb pintura o retoladors.
LA IGUALTAT per Laia Fàbregas
Els estornells hipnotitzen el cel de l’Empordà
A principis d’any, al Canadà va néixer una cria- tura que es diu Storm i que ja ha sortit en diver- sos mitjans de comunicació mundials. Storm deu la seva fama al fet que els seus pares han decidit no explicar a ningú si és un nen o una nena. Els únics que ho saben són els seus dos germans més grans, una amistat de la família i les dues llevadores que van assistir al part. La resta d’amics i familiars hauran d’esperar que la criatura creixi i l’evidència la delati.
Des del meu punt de vista, lluitar per la igualtat de drets i per l’abolició d’uns rols ancorats a models socials massa antics és un bon punt de partida per arribar a una societat més justa, equilibrada i tolerant. Però cal anar amb compte de no passar-se de frenada. Perquè una cosa és la igualtat i l’altra, la igualtat de drets. Els homes i les dones no som iguals. Els nens i les nenes han de créixer sabent que tots valem el mateix i ens mereixem les mateixes oportunitats, però també sent conscients que no pensem igual, ni necessitem les mateixes coses ni actuem de la mateixa manera. Creure el contrari pot comportar dificultats de comu- nicació entre nois i noies, primer, i entre homes i dones, després.
Per mantenir la sincronia, els estornells volen fent soroll per informar els altres de la seva posició.
La idea d’aquests pares és que fan un “home- natge a la llibertat i a la possibilitat d’escollir, en lloc de posar barreres” a la criatura. Pensen que d’aquesta manera decidirà més lliurement qui vol ser, sense sentir-se cohibit (o cohibida) per les normes socials que defineixen com han de ser els nens i com han de ser les nenes.
Quan cau la tarda, comença el ball al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Bandades d’estornells hipnotitzen el cel amb sumptuosos balls a la recerca d’un lloc on arre- cerar-se de les fredes nits de l’hivern, per protegir-se dels depredadors o per tal de trobar aliment.
Storm es vesteix un dia de rosa i l’altre de blau. Els seus pares barregen els pronoms femenins i masculins quan s’hi refereixen i ja estan farts d’explicar la seva teoria cada vegada que algú
Per arribar a la igualtat de drets i oportunitats, potser no cal ocultar el sexe d’una criatura. Actuacions com aquesta poden acabar sent contraproduents si fan que aquests nens crei- xin sentint-se diferents de la resta del món.
Ni tan sols la ciència no té gaire clar l’origen i el motiu d’aquestes danses. El que sí que saben els experts és que aquestes bandades es formen només a l’hivern, quan les aus no han d’estar pels seus pollets.
la coseta tan bufona és un
Per mantenir la sincronia, els estornells volen fent soroll per informar els altres de la seva posició i, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, juguen també amb la llum i la foscor, seguint les ombres que deixen els seus companys de vol i evitant les zones clares.
Diari Ara, 22/11/2011 (Text adaptat)
EL PAÍS Twitter
Barcelona 6 GEN 2020 - 20:05
ccma.cat, 27/01/2020
 


















































   13   14   15   16   17